Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Són les vuit del matí a Monistrol d'un dissabte 26 de novembre mentre fem un cafè amb llet i compartim una ensaïmada i unes galetes. Ens mirem la ressenya que he preparat en paper, sí en paper i no a la pantalla del mòbil, que penso que lo bàsic i senzill s'ha de mantenir perquè és més adient i pràctic que anar trèiem el mòbil mentre s'escala amb el risc de que se t'escapi de les mans quan assegures al company... Ara som les nou del matí i ja caminem des de Santa Cecilia pel GR-172 que ens apropa a la canal del Cavall. Remuntem la canal i a la primera corda fitxa ens enfilem per la dreta i tirem recte fins arribar a la canal herbosa que marca el començament de la via. Són uns 60-70 metres per un terreny de III que acaba en un IV per remuntar un bloc i un arbre que arriba a la R0 (2 parabolts). Nosaltres muntem la reunió al tronc d'una alzina uns 5 metres per sota.  El dia està clar, no bufa el vent i no fa massa fred, uns 5 graus, per estar gaire bé al desembre. Com...

És dissabte 19 de novembre i ja és de nit. Contemplo una impressionant nit estelada des del meu bivac al costat de l'embalç de las Navas. Identifico clarament júpiter i mart, que ara es troben molt a prop de la terra. La nit no és molt freda, quatre graus, però el vent bufa amb força, però es cola per qualsevol furat i m'obliga a mantenir ben ajustada l'apertura del cap en el sac. El meus companys, n'Àlex i en Jordi, passen la nit dintre de la ja coneguda tenda Decatlon de n'Àlex. Toquen les 7h30, recollim i tirem cap a Riglos, però abans esmorzem al restaurant la Piscina de Ayerbe. L'aparcament de Riglos està mig vuit i sembla que aquest cap de setmana ventós i amb fred no convida a escalar.  Visualitzem el Mallo Pisón i ja es veu una cordada a la segona reunió. Tirem cap a allà i poc menys de quinze minuts ja hi som a peu de via. Quin luxe escalar una bona tapia tan a prop del poble... Preguntem qui vol començar i sembla que no hi ha massa il·lusió per ser el ...

És dissabte 29 d'octubre i sembla que aquest any la baixada de temperatures de la tardor no volen arribar ni a les cares nord del Pirineu... Decidim tancar la temporada d'escalada roquera pirenenca amb aquest últim cap de setmana anticiclònic amb temperatures molt suaus per l'època. Sopem un bon apat al restaurant del camping del poble d'Escarrilla i com cada vegada que anem últimament al Midi fem bivac a l'aparcarment de les pistes d'esquí de Somport... Són les 9 am del dissabte i després de 2h30' d'aproximació nocturna fins al començament de l'esperó nord del Midi d'Ossau, ens mirem la via i girem cua cap al cotxe... En Cristian, n'Alex i en Xavi van una mica mosquejats amb les fortes ràfagues de vent del sud que ens desequilibren mentres saltem alguns dels grans blocs del caos de la tartera. Tots tres es coneixen molt bé els capricis del vent, degut a les seves aficions al parapent i kitesurf...  Una vegada arribem a la cara nord quedem pr...

15 d'octubre de 2022 Estem a la tardor i sembla que aquest any la calor no vol marxar. L'any passat a les mateixes dates ja van venir a escalar l'Espigolo Sud de la petita Aguille d'Ansabère amb l'Alex i el Xavi. Van bivaquejar al mateix lloc que aquest any, just al final de la pista on hi ha una petita explanada. Aquella nit va glaçar i les temperatures durant el dia van ser les que tocaven per l'època. En aquesta ocasió la temperatura no ha baixat dels 10ºC durant la nit i l'escalada la van fer amb roba d'una sola capa.  En aquella primera ascensió ja vaig quedar encantat, no solament per la verticalitat de les seves agulles, sinó de l'impressionant circ de Lescún que està declarat com a patrimoni de l'humanitat per la UNESCO. Aquest circ està fortament marcat per l’erosió geològica de les antigues glaceres i per roques calcàrees que recorden les grands parets dolomíques. Està envoltat per un conjunt de pics que dificilment superen els 2.500 me...

És dijous 21 de juliol i ahir per la tarda van fer la Arete des Papillons  i després de passar una nit amb alguna tempesta, finalment surt el sol i es presenta un bon dia. Esmorzem a la tenda i ens preparem per anar a escalar la via Nabot Léon, una clàssica molt recomanable a les Aguilles de Blatière.  La dificultat de la via és 6a amb 5+ obligatori, encara que el primer llarg apreta bastant.  Seguirem les fites creuant les caòtiques morrenes de pedres que flanquegen les Aiguilles de Chamonix, i en un punt que el camí cal seguir el fil de la morrena, fins arribar a l'inici de la petita glacera de l'Aiguille de Blaitière. D'aquí pujarem fins el peu d'una petita canal. Hem de grimpar per la canal i flanquejar cap a la dreta fins una marcada bretxa, continuem i haurem de fer un petit pas exposat 3a amb bona roca, per arribar a peu de via. El descens es fa directament per la vertical des de la darrera reunió, mitjançant uns ràpels que ens deixen a peu de via.  Tornem a l...