Passa al contingut principal

Entrades

Canicross de Badalona y como tirar de un perro...!!!

Hoy por primera vez he disputado una prueba de canicross, es decir, una carrera de esas que llevas un perro enganchado a un arnés y va tirando de tí... La prueba era en Badalona y ha discurrido por el magnífico entorno de la sierra litoral, en total 10,5 km con 350m de desnivel. La verdad es que nunca me havia planteado correr una prueba de estas, pero un colega me llamo ayer para dejarme a su perra, supuestamente entrenada, y corredora de algunos canicross. Le comenté que no sé si daría la talla, que la perra igual estaba más entrenada que yo... Me contesto que tranquilo que ella tiraría de mí en las subidas... pensé "qué chollo" un perro ayudandote a subir cuestas!!!. Le dije que sí, que nos veríamos en la cursa. Después de hacer varias prácticas con el arnés y medio conseguir que la perra -de nombre Maya- me hiciera algo de caso, dieron el pistoletazo de salida. Cuarenta y ocho perros ladrando y ansiosos por salir, avanzaban a toda velocidad... Observaba como los per...

Pic Margalida 3.241 m

Sortida de nit 15-01-2011. El dissabte partim a les 6h de Llanos de l'Hospital de Benasque amb esquís i amb la intenció d'arribar a la base del corredor nord del Pic Margalida. La progressió la fem amb esquís i encara que el ritme no era lent, ens vam donar compte que eren les 10h30 quan acabavem de creuar el llac de Barrancs.  Aneto des de Aigualluts Encara ens quedava remontar tota la glacera de Barrancs fins a la base del Pic Margalida, és a dir unes 2h més... Eren les 12h45 quan vam veure clar que aquest no sería el dia per intentar escalar el corredor gelat del Margalida. Llac de Barrancs Les condicions eren excepcionals, però l'estratègia desencertada, pot ser hauriem d'haver matinat més o bé plantejat un vivac per reduïr la distància i intentar assolir el corredor amb més forces i amb més temps... Així és l'hivern a la muntanya, distàncies molt llargues, soletat, fred i poques hores de llum... Haurem de tornar..!!! Per cert la baixada am...

Pic Maladeta Oriental i Pic d'Alba

31-12-2010 Ascensió amb esquís de muntanya a Pic d'Alba (3.118 m) des de Llanos de l'Hospital pels tubs de Paderna. Condicions metereològiques: Sol. Condicions neu: Neu dura. Ascensió per la ruta normal part final una mica tècnica per estar gelat i ventejat. La baixada flanquejant fins a la Maladeta Occidental per uns tubs fins a la llac de Paderna. Material: Crampons i piolet necessaris. Temps: 4h30 Ciscu i Jordi Vilà 30-12-2010 Ascensió amb esquís de muntanya a les Maladetes Orientals (3.308 m) des de Llanos de l'Hospital per la banda del Pic Paderna. Condicions metereològiques: Sol i fort vent a la cresta. Condicions neu: Neu dura al glaciar i pols fins als 2500 m. A partir de 2200 m neu primavera. Ascensió per la ruta normal per la canal d'accés vessant N. Canal gelada i dura. Material: Crampons i piolet necessaris per pujar la canal. Temps: 5h Ciscu

Esquiant per les Maladetes i el Pic d'Alba

Coll de Paderna Allau pujant als tubs de Paderna Un altre any arriba l'hivern i amb aquest de nou el fred i la neu. Meravellosa estació de dies curts, gèlids i de pau infinita a les muntanyes. S'han marxar les massificacions, la muntanya queda solitària i austera, on només la fauna més adaptada és capaç de sobreviure a les baixes temperatures i a la falta de menjar. Els isards baixen als boscos, la perdiu nival canvia les seves plomes per altres més blanques i caloroses, els óssos i els petits rosegadors hivernen i les plantes i arbres redueixen a la mínima expressió la seva activitat. Cap d'ells té garantida la seva supervivència en un entorn tant dur, però ells són els únic adaptats per sobreviure en ambients tant extrems... Traça pujant  En fi que amb aquesta petita introducció a l'hivern, els humans els que utilitzem plomes però prestades d'altres animalets i jaquetes d'última tecnologia, també ens introduint en aquest fas...

Escalada Vilanova de Meia "Rampas invertidas"

Rampas invertidas  (225 metros, 6a) Bonita pero exigente escalada, muy atlética y con dificultad muy mantenida. El grado no supera el 6a, pero se debe de tener bien consolidado. Recorre a lo largo de sus 225 metros una evidente placa en la parte izquierda de la Roca dels Arcs. Equipada con parabolts en su mayoría y algún spit.  Los tramos duros están bien equipados, y los pasajes fáciles alejan un poco. L1 : V+ duro, 25 m L2 : 6a ,20 m, reunión entre dos arbustos. L3: 6a,20 m, el más elegante de la vía L4 : V+, 40 m L5 : IV, 30 m L6 : III-IV, 35 m L7: III-IV 10 m Los dos últimos largos son comunes con la vía Lleida, y están desequipados, por lo que vienen bien unos cuantos fisureros y friends medianos. Horario: 3 ó 4 horas. http://www.landher.net/es/resenias/ficha_resenia/roca/vilanova-de-meia-lleida-y-rampas-invertidas/47   Ciscu y Victor  

Refugio Ventosa Calvell

Al fondo los Besiberris con Niebla El sábado 30 de octubre nos dirigimos en familia para llegar hasta el refugio Ventosa Calvell (2.220m) desde la presa de Cavallers (1.720 m) en el P.N Aigüestortes. La subida duró unas 2 horas, pero una vez en el refugio de invierno -el guardado se encontraba cerrado- y comer nuestro gustoso bocadillo, se desencadeno una pequeña tormenta de nieve y viento que nos hizo pasar más frío del previsto... La bajada fue a la carrera, con fuertes rafagas de viento clavandonos los finos copos de nieve en la cara como si  de pequeñas agujas se tratara... Nos recordó que el invierno ya ha llegado a las montañas... En fin un bonito día con final algo acelerado... Por cierto los niños pasaron frío y alucinaron en la bajada... Tendremos que dejar un poquito de tiempo hasta que se les olvide la mala experiencia... Llegando al Refugio Ventosa i Calvell Bajando a Cavallers En plena ventisca Comiendo el merecido bo...

Cresta Seil de la Baque y Cresta de Lezat

Martes 7 de septiembre de 2010, partí con mis amigos Pedro y Ricard hacia los Pirineos. Inicialmente teníamos idea de escalar alguna de las impresionantes crestas de los Alpes -Mitellegi en el Eiger- o -Hörnli en el Cervino-, pero un frente activo borró de golpe nuestras intenciones de ir hacia estas prestigiosas montañas. El tiempo también era malo en todo el Pirineo, pero claro, este está mucho más cerca y las posibilidades de acometer alguna cresta era mucho mayor. Tal como le comentaba a Pedro, después de comunicarle que los Alpes iban estar inapcesibles por las nevadas recientes, él se desmoralizó por desconocer que el destino que nos deparaba en nuestros queridos Pirineos iba a cubrir de sobra sus espectativas montañeras y alpinísticas. El martes después de dar un paseo por la bonita pero mojada vía ferrata Teresina de Monserrat -antes de subir al Piri- hicimos una pequeña excursión para bajar desde Sant Jeronim hasta el Monasterio, para que así Pedro -no conocedor del macizo ...