Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

He tenido la sensación de que este invierno ha sido rápido, con poco frío y poca nieve, pero aún cuando todos esperábamos que la nieve estaba pleno retroceso, han caído unas buenas nevadas que han mejorado la cantidad de nieve almacenada en nuestras montañas. Esto es bueno para los glaciares, las reservas hídricas y para los que nos gusta deslizarnos por el elemento blanco con nuestras tablas...  El sábado 19 de abril, a las 9h30 am, parto del aparcamiento de Llanos del Hospital hasta alcanzar la pista de esquí de fondo, donde ya me puedo calzar los esquís y comenzar a deslizarme. El día es anticiclónico y demasiado caluroso. Subo por el camino de invierno dirección al ibón de Paderna para ascender por el clásico camino que accede al corredor de la Maladeta Oriental. La nieve se encuentra muy transformada debido a una temperatura muy elevada, que me permite progresar sin guantes prácticamente hasta un poco por debajo del glaciar. La ascensión es a buen ritmo, aunque a escasos...

Diumenge 7 d'abril, sembla que per uns dies ens ha tornat l'hivern que no ens ha acabat d'arrribar. Estem a primavera i el Pirineu i algunes muntanyes de la serralada pre-litoral s'han emblanquinat. El dia es fresquet i a l'ombra encara més. Estem a Can Maçana i son les 11h30 quan dubtem de si fer alguna via llarga de la cara nord de Montserrat, però a les 17h el senyor de la meteo ens ha anuciat que venen pluges...  Finalment decidim fer una via ràpida i que no li toqui massa l'ombra. Anem cap a la CADE a la Miranda de la Portella, que jo no havia fet. Avancem pel camí direcció al refugi Vicenç Barbé i poc després de deixar el GR i agafar la bifurcació que va cap al refugi, abans d'arribar a la canal amb escales, girem a la dreta per descendre uns metres per terreny herbòs i no molt trepijat, fins arribar a la base de l'agulla. Grimpem un primer llarg de III fins arribar a una petita feixa que flanquegem a la dreta per posar-nos sota el primer parabolt...

Feia uns quants anys que no escalava a la pared de Terradets, pot ser l'última vegada va ser a la via Smoking amb el Manel... com passa el temps... Aquest passat diumenge he tornat amb l'Alex, a fer la Reina-Puig de les Bagasses. Una via clàssica, recomanda en el llibre de les 100 millors escalades d'Espanya. La via és molt xula i ens ha valgut per començar aquesta primavera avançada o més bé hivern càlid que hem tingut, alhora de que l'Alex és comenci a posar les piles després de tornar de terres d'orient. La primera part de la via, abans d'arribar a la feixa falsa, els trams de V+ rellisquen molt, degut a les repeticions, però a partir de la feixa la roca cambia i es nota la bona adherencia d'aquest segon tram que no està tan repetit. La baixada es fa caminant seguint les fites, fins a un ràpel que ens deixa a la feixa i continuem caminant fins a la carretera. Vam començar a les 9h30 i anar fent vam arribar a l'últim llarg a les 16h30 aproximadame...