El dissabte 2 d'abril, per fi i després d'unes quantes esquiades seguides sense sortir de la vall de Benàs, ja estava fart de pujar i baixar les meves estimades Maladertas i Alba, en vaig decidir d'anar per la Vall de Remuñe. Ara que el risc d'allaus era baix i comença la primavera, era l'ocasió perfecta per enfilar-me per aquestes muntanyes menys transitades.
Vaig sortir des de l'hospital de Benàs, caminant fins a ben estrada la vall de Remuñe. Els esquís a l'esquena i transitant un bosc de taques poc uniformes i mantingudes que m'obligaven a treure'm contínuament els esquís. Al final després de caminar i esquiar durant 40' vaig trobar neu de forma continuada.
Anava remuntant la vall i multitud d'allaus trencaven el camí d'ascensió. Aquesta vall molt tancada és perillosa quan el perill d'allaus és força elevat, ja que hi han poques possibilitats d'escapar-se. Després d'una bona estona sense tenir clar el destí d'on aniria van sortir de cop dues puntes entre la vall de Remiñe i la de Literola -la forca de Remuñe-. Aquesta muntanya encara que havia passat moltes vegades pel seu costat no l'havia ascendit. Llavors va ser clara la opció a triar. Vaig remuntar fins al coll de Literola i ficar-me cap aquesta vessant on vaig pujar tot el possible amb els esquís. Clavats els esquis i piolet en la mà vaig fer l'ascensió per una petita canal per continuar amb una grimpada fins al seta de neu que formava el seu punt més elevat. Vaig tenir por de trencar-la i em vaig quedar un parell de metres per sota.
Després de des-fer el camí vaig tornar i ajustar els meus esquís i gaudir de la esperada baixada.
Con que la part baixa de la vall no tenia massa neu, vaig passar-me per la banda esquerra aprofitant la neu fins a la part més baixa del bosc. La neu va acabar de sobte i en vaig adonar que estava en un barranc que trencava el riu. Vaig haver de remuntar-lo per creuar més tard el caudal del riu -important per la neu fossa per les altes temperatures- i remuntar fins trobar de nou el camí.
Temps de l'activat: 4h30
Neu: Primavera
Temperatures: Massa elevades per l'època.
Ciscu
Vaig sortir des de l'hospital de Benàs, caminant fins a ben estrada la vall de Remuñe. Els esquís a l'esquena i transitant un bosc de taques poc uniformes i mantingudes que m'obligaven a treure'm contínuament els esquís. Al final després de caminar i esquiar durant 40' vaig trobar neu de forma continuada.
Anava remuntant la vall i multitud d'allaus trencaven el camí d'ascensió. Aquesta vall molt tancada és perillosa quan el perill d'allaus és força elevat, ja que hi han poques possibilitats d'escapar-se. Després d'una bona estona sense tenir clar el destí d'on aniria van sortir de cop dues puntes entre la vall de Remiñe i la de Literola -la forca de Remuñe-. Aquesta muntanya encara que havia passat moltes vegades pel seu costat no l'havia ascendit. Llavors va ser clara la opció a triar. Vaig remuntar fins al coll de Literola i ficar-me cap aquesta vessant on vaig pujar tot el possible amb els esquís. Clavats els esquis i piolet en la mà vaig fer l'ascensió per una petita canal per continuar amb una grimpada fins al seta de neu que formava el seu punt més elevat. Vaig tenir por de trencar-la i em vaig quedar un parell de metres per sota.
Després de des-fer el camí vaig tornar i ajustar els meus esquís i gaudir de la esperada baixada.
Con que la part baixa de la vall no tenia massa neu, vaig passar-me per la banda esquerra aprofitant la neu fins a la part més baixa del bosc. La neu va acabar de sobte i en vaig adonar que estava en un barranc que trencava el riu. Vaig haver de remuntar-lo per creuar més tard el caudal del riu -important per la neu fossa per les altes temperatures- i remuntar fins trobar de nou el camí.
Temps de l'activat: 4h30
Neu: Primavera
Temperatures: Massa elevades per l'època.
Ciscu
Comentaris