Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És diumenge 7 de setembre, i després de descansar d'ahir de fer  Gran Diedredel Drac de Tumeneia  estem a les 10h15' a peu de via "No vols sopa Nou plats (6c, A1) paret de Pessó, Collegats. Venim amb ganes d'escalar una via que es presenta com molt ben assegurada amb paravolts i estil esportiu i evitant una mica el compromís d'anar assegurant contínuament amb flotants... però després veurem que no regalen cap llarg i cal apretar i amb alguna excursió... Aproximació  Després de passar la Pobla de Segur, direcció Sort, en 5', arribem a Collegats. Passem el primer túnel i més endavant podem fer un canvi de sentit per estacionar en un petit espai al voral de la carretera. Des d'aquí ja podem veure la via, que comença just a l'esquerra de la Tànger. En 5' estem a peu de via. La via Aquesta és una via molt ben equipada, que no cal portar més que diset cintes expres amb alguna cinta llarga per algun dels flanquejos que s'han de fer.  Tal com detalla la...

És dissabte 6 de setembre, són les 7 det matí i esperem al Carles al poble d'Arties, que ens acompanyarà a fer l'aproximació a la via. Hem d'anar al refugi de la Restanca, però fins al 7/09 no està permesa la circulació de cotxes privats i cal agafar un autobus (de 8h a 19h cada hora en punt), sinó volen caminar els 9 km que separen el poble del final de la pista. Sortim i cal fer el camí fins a la Restanca i després pujar fins al Llac del Mar. Des d'aquí podem continuar pel sender que va pel marge esquerra del llac i pujar directes o fer una diagonal al començament del llac molt directe fins a la cara NO del Drac de Tumeneia, per després flanquejar i donar-li la volta fins la seva vessant SO, que és el que van fer nosaltres. El Drac de Tumeneia està entre el Pa de Sucre i el coll d'Harle i és una piràmide granítica on destaca un perfecte i estètic diedre de 200 metres d'una roca granítica excel·lent. El Gran Didre és una via clàssica de cinc llargs, equipada am...

És diumenge 31 d'agost i les temperatures són més agradables del que tocaria. Tot i així la cara nord de Montserrat es troba enboirada i l'humitat és molt alta. Hem fet el ritual de sempre a Monistrol, cafè i decidir via, i ens anem cap la paret nord d'Ecos.  Aproximació (1h30'): Aparquem en un replà, un parell de quilòmetres passat Santa Cecilia, que queda gairebè a sota de la paret d'Ecos. Agafem un camí que puja unes escales de ciment, que enlaça amb el GR que va direcció a Can Massana, i el seguim fins trobar un trencall que deixa el GR i puja per la canal del Miracle, per cert mot erosionada en la part final. Remuntem la canal i pocs metres abans d'arribar al coll del Miracle, cal girar per un sender a l'esquerra, que va en horitzontal a la paret fins arribar a pocs metres del diedre Pericman. Durant el camí que va enganxat just per sota de la paret,  ens trobarem amb algun  pas de corda fixa.  Just abans del Diedre Pericman, al mateix esperò es on come...

És diumenge 20 de juliol i com comença a ser habitual estem a les 8h a l'aparcament de Monistrol de Montserrat. Deixem els cotxes i anem a repetir el ritual de fer un cafè amb llet i una pasta... El bar la Roca està tancat i decidim buscar un altre bar i ens trobem amb una panaderia que no coneixien, Excel·lent trobada. Uns cafès amb llet amb un croassan de xocolata i una coca de vidre que gaudin en una petita terrassa mentre ens posem al dia.  Tirem cap l'aparcament del Monestir, no ens agrada pagar aparcament, però avui anem cap a la Prenyada a escalar l'Esperò màgic. Porto un pàrell de dies mirant vies per Montserrat i no acabava de decidir-me. A en Xavi encara li fa una mica de mal una petita lesió a l'espatlla (se la va fer a l'esperò nord del Midi d'Ossau) i no voldria que l'escalada d'avui li passes factura, encara que la cosa torna a anar d'esperons.  Finalment mirant i remirant el llibre "Las más bellas ascensiones" de A. García Pi...

Ja estem al juny i tenim una setmana de vacances programada des de fa uns mesos. És la setmana que reservem per anar a escalar als Alps o a on sigui, sinó quadra la meteo o les condicions no són bones. Aquesta passada setmana encara era dubte de si finalment podria venir amb en Xavi i en Marcel. La meva mà estava enguixada, degut a dues caigudes consecutives i que feien sospitar una fractura. Finalment un TAC va descartar la fractura i em van deixar la mà lliure, però encara amb dolor. Inmediatament després de sortir de la consulta del traumatòleg, vaig trucar al Xavi per dir-li que m'anava amb ells, sinó plantejaven escalades de roca i que millor corredors de neu que així no hauria d'empotrar la mà a les roques... En Marcel, el nou fixatge que tenim, és amic del Xavi i membre del Club Excursionista de Gràcia, va trucar amb el seu perfectíssim francès a la Maisson de la Montagne de Chamonix, per informar-se de les condicions i de les activitats que s'estaven fent. Li van di...