Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 19 d’octubre i són les 7h40’ am i estem al final dels 12 km de pista que puja des de Coll de Nargò al Tossal del Coscollet (només acta per cotxes molt alts o tot terreny). És la segona vegada que vinc a escalar aquesta gran paret i amb el mateix company, en Víctor Artís. La vegada anterior van escalar la  via-indipytecus-al-tossal-del-coscollet ,, ja fa deu anys... Just al final de la pista hi ha un petit replà per aparcar i entre els arbres una petita fita marca l’entrada per descendre a la base de la paret. Cal navegar una mica per trobar un sender molt poc definit. S’ha de continuar baixant i trobarem unes fites que ens portaran fins al barranc vertical on haurem de fer tres ràpels de 40 m, 20 m i 40m (instal·lacions muntades). Nosaltres van empalmar els dos últims ràpels, que amb cordes de 60 m arriba molt justet i cal apropar-se a la paret per poder sortir de la corda (atenció perquè el ràpel és volat i la corda no toca el terra). Fem l’aproximació, vint minuts, bu...

És diumenge 23 de juny i després de fer el viatge fins a Picos de Europa per escalar la Sur Directa a la Peña Santa, que no van poder escalar per pluja, van decidir passar per Riglos i com a mínim tastar algo de roca per no tornar amb les mans buides... Fem bivac a prop de Riglos a una zona molt tranquil·la on hi ha un embassament. Pel matí, esmorzem i anem directes a Riglos per enfilar-nos a la via. Aproximació des del poble de Riglos en poc més de 15 minuts. És una via clàssica de 270 metres i 10 llargs, oberta al 1959 pel mític Rabadà i Montaner que va marcar una fita a la zona. Ens sembla una via fàcil, destacant que el 6b, al quart llarg, que es passa prou bé. El llarg final és espectacular per una ximeneia ampla que sembla impracticable però que finalment no és ni molt menys el que sembla.  En quant al material, van portar un joc de friends que van acabar passejant. A les zones més exposades hi han assegurances i les zones que no la roca no convida a posar un flotant. El desc...

És dissabte 15 de juny i en aquesta ocassió anem a escalar l'Alfa Centauro de la paret de les Orenetes. L'aproximació és la mateixa que per anar a la via Eder. Després cal flanquejar la paret cap a la dreta fins gairebé passar un esperó on comença la via. La via és diversa i manté una dificultat de V+ i cal anar interpretant l'itinerari perquè no sempre trobarem claus que indiquin el recorregur. Via molt clàssica i poc equipada, però que es deixa protegir prou bé. Nosaltres van sortir per la via Platinum, que tothom recomana perquè la roca és més compacta i millor protegible. Xavi i Ciscu

És diumenge 5 d'abril i són les 7h30 am i estem fent un entrepà a un dels pocs bars oberts que hi ha a aquestes hores a Oliana. El dia és anticiclònic i les temperatures rondaran els 24ºC de màximes, encara que a les 18h hi ha previsió de pluja. Són les 9h30 i fem l’aproximació per on indica la ressenya: Aparquem a la carretera de servei abans d’entrar al tercer túnel i creuem carretera per pujar pel primer canaló de recollida d’aigües en diagonal fins a trobar-nos el final de la xarxa de protecció de caiguda de pedres. Anem fins a l’esquerra fins a la torre d’alta tensió i des d’aquí cal pujar tot recte amunt per una zona molt herbosa i poc definida. Ens apropem a la paret on un pal de ferro clavat a terra i una fletxa a la roca indica l’inici a la via.  A la baixada i complint la previsió metereològica prevista ens agafa el primer xàfec de la tarda. Estem contents de que plogui i més a la baixada... Els embassaments encara necessiten molta aigua per omplir-se degut a la sequ...

És diumenge 21 d’abril i ens aixequem a les 6 am per esmorçar. Hem descansat bé i ens trobem recuperats de l'activitat d'ahir  corredor jean Arlaud al Possets . Anem amb tranquil·litat i sortim a les 8h45' am caminant des de l'aparcament de l'antic refugi de Sant Nicolau (boca sud del tunnel de Vielha). Seguim el camí GR-11 que va cap al port de Vielha i ens desviem per continuar per la vall del Mulleres amb la vista posada a la cara nordest del pic del Míg de la Tallada i del pic de Feixant. Encara no tenim clar cap on anar, però en breu observem que només un parell de corredors, al pic Mig de la Tallada, mantenen continuïtat de gel i neu des de la seva base fins al cim. Aprofitem la neu des de la base de la vall per ascendir per neu dura fins a l’entrada del corredor. Finalment ens decidim pel corredor del Inserso que queda a la dreta. Una cordada acaba d'arribar al corredor, però esperem a que sortim de la primera reunió. El primer llarg està en bonissimes co...