Passa al contingut principal

Entrades

Campeonat d'Espanya a Cerler

Diumenge 17 de març de 2013 Ens aixequem i neva a Laspaüls... Esmorcem ràpid i agafem cotxe cap a Cerler-Ampriu. Carretera nevada i les rodes rellisquen... Cadenes de tela. Baixant a Castejón perdem una cadena... Sort d'altres cadenes de reseerva... Més neu fins a Benàsc... Pujada cap a Cerler i de nou cadenes... La cursa comença a les 8h30, són les 8h... Arribem a les 8h10... Demoren sortida a les 9h... Material i preparació, dubtes de roba... A la sortida i tret de sortida... Carrera a mort per agafar posicions, gran cremada de cames... recuperació... Torno agafar ritme... Primera pujada al Pic de Cerler, Xavi espera al control i m'ajuda a treure pells... Baixada a sac i caiguda mirant enrere... Mal a la costella... seguim fins control... Tornem a pujar Pic Cerler... Bon ritme i salta fixació... Mantenim ritme... control i tornem a baixar... Baixada més geladeta... Control i tercera pujada cap al coll i directes cap a meta... Altra caiguda i més mal de costella... Arribem ...

Running por Vitoria-Gasteiz

Durante esta semana he estado corriendo por los espléndidos bosques del parque natural de Armentia. Este parque se encuentra situado a 3 km al SO del centro de la ciudad y los montes de Vitoria. Es un parque de bosque natural de queijo y es muy frecuentado por corredores y senderistas. Vitoria-Gasteiz, cuenta con un anillo verde que envuelve la ciudad y que une diferentes parques: Armentia, Zabalgana, Zadorra, Salburua, Errekaleor, Olarizu y Berrostegieta. Esta adaptado para circular en bicicleta, corriendo o paseando y adentrarse en estos parajes naturales muy bien conservados. Sin duda la ciudad ha conseguido una integración ciudad-naturaleza, facilitando así a sus ciudadanos la práctica del deporte en el medio natural, sin necesidad de utilizar el transporte privado. El anillo verde, responde a un plan de restauración y recuperación ambiental de la periferia de la ciudad, fomentando valores deportivos, ecológicos y sociales.

La Mainada y el Pico Sacroux

Después de un febrero invernal, repleto de días con nieve, frio y viento, ya estamos en marzo y con él, también llegó la primavera meteorológica. Los días alargan más y el sol cada día un poco más alto, comenzará a estar más presente en el valle durante más horas. Este domingo pasado se celebró la Mainada -carrera de esquí de fondo para los más peques- en los Llanos del Hospital, con mucho sol, sin viento y con una temperatura muy agradable. Los chicos se lo pasaron en grande y aunque no todos pudieron ganar, estoy seguro que cada uno gano a su manera... Después de la carrera y para celebrar el día, una subida al Pico de Sacroux (2.670 m). Punto de partida desde los Llanos del Hospital. La nieve está excepcional y es posible subir hasta el collado -próximo al pluviómetro- con los esquís. Desde aquí, tan solo unos quince o veinte metros nos separan de la cumbre, desde la que se puede disfrutar del paisaje de las dos vertientes. El ibón superior de Gorgutes se encuentra integramente...

Perdiguero - Vall d'Estós-.

Front de nord, sud solejat, valls sota la neu, valls sota el sol. Diferències climàtiques a petites distàncies, capritxosa climatologia. Al final, les baixes guanyen a les altes pressions. Sol i neu, núvols, vent i cada vegada més boira, més fred, neva. Més foscor, s'acaba el temps, més fred, girem cua... Vall d'Estos -Perdiguero-: Sortida des de la carretera (1400 m). Remuntem la vall, fins la cabana del Tormo i passem per les antigues i ruïnoses casernes militars i pugem direcció al coll Ubago (2.700 m). Poc abans, girem i baixem flanquejant cap a l'esquerra per un bosc dens de fagedes. Baixada molt dificultosa i gens recomanable. Sortim a la cabana de Sta Ana. Neu fins a l'aparcament. Dies de neu, fort vent i baixes temperatures. Temperatures de referència: Hospital de Benasque (-11ºC), refugi de la Renclusa (-14ºC) i refugi Respumoso (-19ºC). Xavi, Pep i Ciscu

Tuca Blanca de Paderna

Cel gris, molt ennuvolat; neva; boira; el xiulet del fort vent; agujes de gel clavades a la galta; fred, molt de fred; muntanyes solitàries carregades de neu; sensació de feblesa; neu pols amoltonada pel vent; avancem; dubtem; avancem una mica més; mans gelades, boca i cara gelada, però continuem sense destí, només amb la il·lusió de avançar uns metres més, d'esperar una mica de claror. Siluetes de muntanyes desfigurades, desconegudes, transformades per la boira, però són les de sempre, només cal imaginar-les de com som per descobrir que són les de sempre. Pugem, arribem; ara baixem, incertesa, atenció per esbrinar el camí de tornada, bones sensacions, neu pols, seca, abundant... Powder! Gaudim, ara sí; ens deixem anar per gaudir de un moment curt però infinitament plaent; ben merescut; més baixada, girs, crits, alegria, més control; mirem endarrere, més boira i vent; tornem a baixar, últims metres, bones sensacions, motivació; ha valgut la pena...! Bons moments de l'efí...

Powder por el valle de Benasque

Quién dijo mal tiempo...??? Nevar es lo que deseamos a los que nos gusta deslizarnos por el elemento blanco... Y eso es lo que lleva haciendo sin cesar toda la semana por el valle... Pues a eso vamos, a deslizarnos por el elemento blanco, seco, polvo, ligero y abundante...!!! POWDER... es lo que estabamos buscando y es lo que hemos encontrado... Bajadas por bosques de nieve virgen hasta las rodillas, mientras nevaba sin cesar... Diversión en su máximo exponente...

Trobada pels Pics Maleïts

Crec que fa més de set anys que no coincidim els tres... Que millor moment per tornar-nos a trobar fent el que més ens agrada...!!! Que això no sigui més que el començament d'una nova etapa de sortides i de trovades, amics... Manel, Xavi i Ciscu