Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Els darrers hiverns, més de cinc o sis, ja vinc observant que cada vegada els hiverns són més curts al Pirineu. Costa més que nevi i són molts els períodes on la cota de neu és molt alta i plou a alçades on hauria de precipitar de forma sòlida. Recordo que sempre deia que jo feia esquí de muntanya, no skimo, des de pràcticament la segona setmana de novembre fins al juny. Recordo un 4 de juliol de 2013 que va ser l'últim dia d'esquí de la temporada https://ciscu-campobase.blogspot.com/2013/07/llarg-any-de-neus.html?m=1  i vaig pensar que pot ser era algo excepcional, però també recordo als anys noranta un 24 de juny com ens va nevar en un bivac a la vall de Cregueña. Està clar que aquestes coses cada vegada són i seran més difícils que passin.  Aquest hivern és especialment sec i amb unes temperatures excepcionalment càlides. Ja venim d'un any amb les temperatures mitjanes globals més altes des de que tenim registres on s'han batut records a tot arreu.  Aquest passat dis...

És dijous de gener. Ahir per la tarda ens van apropar a la vall de Mulleres per comprovar l’estat de les canals de la cara N del pic de la Tallada i pic de Feixent. Observem tot en molt bones condicions. Demà matinarem i anirem a fer alguna de les diferents canals. Són les 7h15’ i l’aparcament de la boca sud del túnel de Vielha està a petar… La cara nord del pic de Feixant sembla un formiguer enllumenat pels frontals de les diferents cordades que busquen l'escàs gel d'aquesta extranya temporada hivernal. No ens motiva gaire escalar sota cap cordada, perquè ja sabem que la pluja de projectils glaçats està garantida… Sortim caminant per la vall encara fosca i amb molt poca neu. Només les zones altes, més enllà dels 2300 metres, estan nevades. Caminem còmodament per una canal directa, seguint les petjades de les cordades que han marcat el camí a les diferents canals. La temperatura és molt bona i la neu està dura. En poc menys de tres hores arribem a peu de la via “Me va la Vaina”...

És 2 de gener i torno a anar a escalar a Montserrat amb el Cristian. Són les 10 de matí quan aparquem abans de l'aparcament del Monestir. El dia és gris i bufa fort vent de nord-oest. Passem per davant del monestir i els puestos de formatges i mel i matò tipics. Arribem al refugi de Sant Benet i de seguida a peu de la Preyanda. Ens hem deixat els estreps, però comentem que segurament no caldràn i si cal ja farem amb un anell de reunió... Comença Cristian amb el primer llarg i contiüo jo el segón on l'A1e te les assegurances una mica allunyades i em cal muntar un estrep de fortuna amb un anell de reunió... Alternem llargs i el vent comença a fer acte de presència, especialment al darrer llarg... Els gores no molesten... sort que els hem portat... Rapelem amb la fresqueta del vent per la vessant NO amb un ràpel i continuem caminant per una canal en la que trobem un petit tall que fem amb bona destrepada, pot ser caldria petit ràpel de 15 m... fins que arribem al refugi de Sant Be...