Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Miércoles 7 de diciembre de 2022, Son las seis y treinta minutos de la mañana y comenzamos a caminar desde el refugio de pescadores del valle de Vallibierna. Hemos subido con el Lada Niva de Àlex, esperando que la pista estuviese en peores condiciones, pero tan solo los últimos dos quilómetros encontramos algo de nieve.  En esta ocasión vamos a escalar la Gran Diagonal del pico Maldito o corredor Jean Arlaud. Caminamos en dirección al pico Aragüells por un sendero en el que apenas encontramos nieve, menos mal que no hemos traído los esquís... Apenas salimos del bosque, llegando al Ibonet de Corononas, empezamos a encontrar un manto de nieve continuo pero poco uniforme, donde aún son visibles algunas rocas y donde las botas se cuelan entre ellas con facilidad, dificultando enormemente la progresión. Comienza a amanecer y ya estamos por encima del ibón del Medio, esperando que la nieve mejore al saltar el collado de Cregueña. La vertiente sur del pico Maldito se encuentra igual y nos...

Són les vuit del matí a Monistrol d'un dissabte 26 de novembre mentre fem un cafè amb llet i compartim una ensaïmada i unes galetes. Ens mirem la ressenya que he preparat en paper, sí en paper i no a la pantalla del mòbil, que penso que lo bàsic i senzill s'ha de mantenir perquè és més adient i pràctic que anar trèiem el mòbil mentre s'escala amb el risc de que se t'escapi de les mans quan assegures al company... Ara som les nou del matí i ja caminem des de Santa Cecilia pel GR-172 que ens apropa a la canal del Cavall. Remuntem la canal i a la primera corda fitxa ens enfilem per la dreta i tirem recte fins arribar a la canal herbosa que marca el començament de la via. Són uns 60-70 metres per un terreny de III que acaba en un IV per remuntar un bloc i un arbre que arriba a la R0 (2 parabolts). Nosaltres muntem la reunió al tronc d'una alzina uns 5 metres per sota.  El dia està clar, no bufa el vent i no fa massa fred, uns 5 graus, per estar gaire bé al desembre. Com...

És dissabte 19 de novembre i ja és de nit. Contemplo una impressionant nit estelada des del meu bivac al costat de l'embalç de las Navas. Identifico clarament júpiter i mart, que ara es troben molt a prop de la terra. La nit no és molt freda, quatre graus, però el vent bufa amb força, però es cola per qualsevol furat i m'obliga a mantenir ben ajustada l'apertura del cap en el sac. El meus companys, n'Àlex i en Jordi, passen la nit dintre de la ja coneguda tenda Decatlon de n'Àlex. Toquen les 7h30, recollim i tirem cap a Riglos, però abans esmorzem al restaurant la Piscina de Ayerbe. L'aparcament de Riglos està mig vuit i sembla que aquest cap de setmana ventós i amb fred no convida a escalar.  Visualitzem el Mallo Pisón i ja es veu una cordada a la segona reunió. Tirem cap a allà i poc menys de quinze minuts ja hi som a peu de via. Quin luxe escalar una bona tapia tan a prop del poble... Preguntem qui vol començar i sembla que no hi ha massa il·lusió per ser el ...