És divendres 17 de juliol. Sortim de Barcelona direcció Picos d'Europa. Amb el Xavi van estar mirant la meteo... què si al Alps no farà bo..., què si al Pirineu francès tampoc... Vaja, que no acabàvem de tenir clar cap a on anar. I és que aquest estiu és molt diferent a las resta. Aquesta pandèmia que estem vivim ens està aportant a un estat d'incertesa i alhora de desentrenament físic. Portem molts mesos sense entrenar fort i sortir a escalar a la muntanya. En el meu cas he sortit a escalar tant sol tres vegades. Una a Montserrat (la Portella petita), altra al Pedraforca al pollegó inferior i una última també a Montserrat (l'Elefant via GEDE). És a dir, no portem cap rodatge, ni prou entrenament per fer cap via d’envergadura. Encara així a principis de setmana ja vaig suggerir al Xavi d'anar a Picos, a escalar la mítica via Rabadá-Navarro. Fa molts anys que tinc pendent aquesta via tant exigent, i és què és una via mítica que tot escalador desitja tenir en el seu currí...
Psicología deportiva y montaña - Psicologia esportiva i muntanya.