Passa al contingut principal

Entrades

Adèu hivern!

Cada any tinc la impressió de que l'hivern és més curt, de que em poso abans la màniga curta i que la primavera arriba abans.... Els ametllers comencen a florir abans, els ocells avancen la seva arribada a les nostres terres i altres ni tan sol marxen... Els ossos, ja no hivernen tota la temporada i volten per buscar menjar avançant la sortida de la seva guarida. La perdiu nival, es passa massa temps fora de la neu i comença a sobrar-li un abric de plomes molt ben dissenyat per suportar les baixes temperatures de l'hivern. Les glaceres pirinenques, cada vegada més petites, passaran a formar part del nostre record. Si, del nostre record, perquè encara els que hem tingut la sort de trepitjar-les i d'escoltar als més grans les seves històries de glaceres gegants al Mont Perdut, a l'Aneto, al Vigenamale i altres glaceres, que ara no són més que congestes de neu que sobreviuen amb dificultat la llarga i calorosa temporada estival. En venen al cap les hi...

Forcanada o Malh des Pois (2881m) por el corredor NW

Sábado 19 de abril, 10h30 am, un poco tarde para aproximarme al corredor NW de la Forcanada. Incertidumbre, pero al final cojo dos piolets por si está muy duro y a foquear con los esquís hasta el collado de los Araneses. La nieve comienza desde los Llanos del Hospital -1700 m- y el día es fantástico. Paso por Besurta, Aigualluts  y remonto el valle de la Escaleta para ver al fondo la impresionante Forcanada. Me paso el collado de los Araneses y continuo hasta un collado más alto por el que desciendo por una nieve helada hasta flaquear al inicio del corredor. Esta vertiente está solitaria y el día es esplendido. Aún toca la sombra a la primera parte del corredor, por lo que decido aligerar para aprovechar la dureza de la nieve. Varios aludes han caído por el corredor, pero se ve en buenas condiciones, por lo que decido ir rápido por si cae algún trozo de hielo de la parte alta que ya le toca el sol. La progresión es cómoda y tan solo en su parte media se ve la cicatriz que ha dejad...

Cresta del Cabriloles.

Salimos, todavía de noche, desde Senarta por estar cortada la carretera por la caída del alud de Rosec. Giramos por el valle de Literola y pasado el bosque nos calzamos los esquís y ascendemos por nieve helada hasta el collado de Literola. Después de titubear un rato, elegimos uno de los corredores para ascender a la cima del Cabrioles. La roca esta cubierta de verglaç y el inicio es algo complicado, hasta que pasado un primer resalte la progresión se hace más cómoda hasta la cima. Desde aquí continuamos por la cresta hasta la segunda cima, para intentar llegar al collado de Cabrioles. Continuamos por la afilada y delicada arista que esta cubierta de nieve, en ocasiones es difícil encontrar las presas para progresar por los gendarmes, todavía helados, los esquís en la mochila nos desequilibran y complican algo más la progresión. Un gran abismo cae a cuchillo entre las dos vertientes, que exige mucha atención y obliga a ir salteando entre la cara norte y sur. Queda poco más de una ho...

Marxa Pla d'Estan 2014

Marxa de 30 km per la bonica vall de Benasc amb sortida i arribada als Llanos de l'Hospital. Dia magnific, bon ambient i ganes de suar la samarreta... Alguna caiguda inofensiva a les baixades i aprenent molt a base d'imitar als més cracks...  Ciscu

Qui va dir que a les parets no es pot corre...???

Bonic i solejat dia, després d'una calamarsada per la muntanya de Montserrat... Cóm que no es pot corre per les inclinades parets de Montserrat...? Alguns pujant a quatre grapes per la canal del Cavall i altres ben agafadets al cordó umbilical que ofereix la canal per no visitar el vuit... Sant Jeroni i baixada saltant per la canal de la Llum...!!! Qui va dir que no es podia corre per les parets...???? Oi que és bonic i atrevit???   Xarly i Ciscu

Altitoy-Ternua 2014

Els dies 8 i 9 de febrer, en Xavi i el Ciscu, varen participar a l'anomenada Pierre Menta del Pirineu, la cursa més alpina i popular del Pirineu.  Aquesta cursa de dos dies, que té la seva base al poble de Luz Saint Sauveur, està envoltada pel Pic du Midi de Bigorri, Bareges i Luz Ardien, està agafant molt prestigi per la seva bona organització, l'abundant participació -uns 600 participants- i el seu exigent recorregut.  Hi han dos recorreguts, l'A i el B. L'A més exigent i llarg i el B una mica més suau, encara que continua sent molt exigent. Nosaltres van participar al recorregut A. El dia 8, varem sortir a les 7h30 del matí des de l'estació d'esquí de Bareges, per realitzar un recorregut de 21 km amb un desnivell positiu de 2162 m i 1959 m negatius. El nostre temps va ser de 3h42'. Vam quedar en la posició 59, entre 93 parelles del recorregut A... Molt contents veient el bon nivell de tots els participants... Recorregut dia 8. El dia 9, ...