Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

Diumenge 22 de setembre de 2013 Ascensió número 93. Bellefon, P. (1977). Los Pirineos "Las cien mejores ascensiones y excursiones" L'any passat per les mateixes dates ja la van intentar escalar,  però va esta nevant i la paret es trobava molt molla. En aquesta ocasió hem tingut més èxit, gràcies a la bona meteo i als bons companys de cordada que m'acompanyaven. L'aproximació la van fer des de Sant Nicolas de Bujaruelo, per saltar pel seu coll (1h15) i després arribar al refugi de Serradets (2h15 total). Van sopar i fer un bivac a prop del refugi, per partir a les 7h30 cap a la paret. En 1h aproximadament ja estàvem a peu de via. Van trigar 6h en escalar la via, per després continuar fins al cim de la Torre de Marboré i tornar per la Brecha de Rolando cap al refugi de Serradets i Sant Nicolas de Bujaruelo. Espectacular i molt recomanable via, sobre una roca excel·lent. Desnivell: 400 m Dificultat: 6b+ (obligatori 6a+, A1) Temps d'aproximació:...

El dissabte 29 d'agost i a punt d'entrar en la tardor meteorològica, van decidir -després d'estripar la guia d'escalades del vessant nord de Montserrat- anar-nos cap a la paret de Santa Cecília. No volien tornar molt tard a casa i tot el que van veure o no ens va motivar gaire o era massa llarg. Van sortir de l'aparcament del refugi de Santa Cecília, per dirigir-nos per la carretera cap a Can Massana, fins trobar les escales de ciment que deixen a l'esquerra l'antic restaurant de Sta. Cecília i continuar pel sender del GR -dreta- fins trobar un corriol que puja directe a la paret. Remuntem fins que arribem a peu de paret i girem a la dreta per anar-nos direcció oest fins que trobem el començament de la via -nosaltres van flanquejar pel mig de la zona herbosa sense aprofitar el petit camí que volteja la paret, però està molt tancat d'herba-. La via comença en una petita fissura en la que podem ficar el peu esquerrà i en la observem un pitó vell a pocs ...

Des del Congost d'Obarra -Osca- comença la via ferrada. L'aparcament, just al costat del convent i ermita d'Obarra -XII- i a pocs metres de l'entrada del túnel de la carretera de Graus direcció Bonança, tenim les primeres carenes i esglaons per enfilar-nos per aquest aeri i divertit circuit entre ferros. Existeixen passos aeris i flanquejos que requereixen confiança, així com passos que obliguen a fer servir la roca. Molt recomanable, encara que té dificultat degut a la llargada del seu recorregut i passos aïllats exigents. Millor portar una corda per si volem abandonar -existeixen moltes escapatories ben equipades-. Els llargs es poden assegurar amb una corda -bones reunions amb doble parabolt i anelles per despenjar o assegurar-. L'equipament de la via és força bo i segur, i es veu que s'ha dissenyat l'itinerari buscant les zones més lògiques i aèries. Adjunto aquesta direcció d'un blog que detalla amb molta precisió la ressenya de la via ferrad...

Dues son les vegades que he pujat corrent aquesta bonica i escarpada muntanya amb unes vistes impressionants sobre el macís de les Maladetes-Aneto i de la Vall de Luchon.  Des del seu cim també divisem el Perdiguer i el Posets i tota la vall de Benàsc fins a l'embassament del poble d'Eriste. La sortida des de l'Hospital de Benàsc, passant pel Port de Benàsc. En aquesta ocasió tenia una companyia de luxe, el meu germà Carlos, un gran atleta i encara millor persona...!!!! Desnivell: 1000 m Temps de pujada: 1h10 Temps de baixada: 45'

Otra bonica ascensió a un pic de la vall de Berwang. El pic Alpkopf que puja per l'estació d'esquí de Berwnag i des del que hi han molt ones vistes al pic Zutspitze -2962 m-. Desnivell: 400 m Temps de pujada: 25' Temps de baixada: 15'

Sortida des de el poble de Berwang -Tirol austríac- en direcció sud cap al pic Thaneller. Pujada per un bonic i frondós bosc de fagedes per després per continuar per la seva aresta que porta al cim. Un corriol porta fins al mateix cim. Desnivell: 941 m Temps d'ascens: 55' Baixada 35'