És dissabte 24 de maig i són les quatre de la tarda i rebo un missatge d’àudio pel whatsap... És el Victor. Em diu que està baixant de la nord del Margalida, que ja m'explicarà, i que si demà vull fer la nord del Margalida. Ja és primavera, soc al meu Campo Base de l'Isàbena i tinc el material d'hivern a Barcelona per si decidim anar als Alps al juny. Li truco i m'explica que els companys de cordada no es trobaven massa bé i han girat cua després de fer el primer llarg. Li dic que vingui a casa i que si m’aconsegueix material demà l'acompanyo.
Sembla una casualitat, però en Victor m'ha preguntat moltes vegades per les condicions d'aquest corredor nord clàssic del Margalida i concretament m'havia dit que aquest cap de setmana anava amb dos amics,..
Per mi ja serà la quarta vegada que hi vaig, sense contar dos intents que va haver-hi indisposició dels companys -sembla que la llarga aproximació fa estralls-... De fet la darrera vegada que vaig estar va ser aquest novembre passat però certament mai he anat a la primavera. Anar en aquesta època té l'avantatge de que l'aproximació és una hora més curta, perquè es pot sortir des de la Besurta.
Son les 4h30 am i estem esmorzant i a les 6h00 am ja estem caminant direcció cap al Margalida. Trobem neu una mica més amunt d'Aigualluts. Creuem el llac de Barrancs, encara ben glaçat i dur i ens encarem cap a les pendents de la glacera, progressant per una neu dura però que ens permet progressar ràpidament sense grampons. Pujant diviso dos escaladors que van per davant nostre, però encara que em plantejo avançar-los, queda una mica lleig. Arribem quasi plegats a l'entrada del corredor, que es veu en perfectíssimes condicions. Els nois són francesos i surten per davant. Mentre ens equipem veiem que es queden esperant a l'entrada, i és que no ens hem adonat que hi ha altre cordada per davant d'ells.
Esperem amb molta paciència, gairebé una hora. Fins i tot li acabo proposant a en Victor d'anar-nos cap el Gran Blau que també es veu prou bé. Però, òbviament rebutja la meva proposta i esperem el nostre torn.
Comença a escalar en Victor i anem fent relleus en cada reunió i mirant d'esquivar els trossos de gel que cauen per la vertical rampa gelada. Un bloc m'arriba a tocar el mentó, però només en fa una petita ferida. La progressió és molt bona amb un gel plàstic que deixa cargolar amb seguretat. Poc a poc anem agafant ritme, perquè les cordades davanteres ara van més ràpides.
Arribem al coll i continuem per un curt tram d'aresta fins al cim del Margalida.
Felicito a en Victor i celebro poder haver compartit aquesta activitat tan desitjada per ell. Estava clar que el destí estava escrit i l'havien de fer plegats!!!
Comencem els ràpels i poc a poc desfem tot el corredor, per tornar per una neu, ara si, molt tova que ens enfonsa fins als genolls.
Las meves ascensions:
Victor Artís i Ciscu Carmona
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
Comentaris
Un plaer compartir un extrem de la corda.