Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 10 de maig i venim d'un mes excepcionalment pluviòs. La muntanya màgica està molt húmida i per les cares nords encara regalima l'aigua de les darrers pluges. Quedem, com ja és de costum, a primera hora del matí a l'aparcament de Monistrol i repetim la ceremonia: cafè, aquesta vegada no està obert el bar la Roca i anem a un del costat i decidim cap a on tirar. El dia no promet molt, perquè donen tempestes per la tarda, però finalment decidim anar cap el Montgròs, que és cara sud i esperem estigui més sec, a fer una clàssica pendent del García Picazo. A les ressenyes expliquen que té un dels millor llargs de 6a de placa de Montserrat. Des de l'aparcament de Santa Cecilia, anem a buscar el GR que va Can Massana i tornem a girar a l'esquerra cap el trencall que va cap el Portell del Migdia. Baixem per la canal o torrent del Migdia, bastants metres (millor seguir wikilock per no passar-se) abans de passar els Plecs de Llibre, on a la dreta hi ha una gran roca...

És dissabte 3 de maig i són les 8h40' quan baixo del ferrocarril a l'estació de Monistrol de Montserrat. Baixo caminant cap al centre del poble, mentre Xavi arriba a l'aparcament i decidim anar a fer un cafè al bar la Roca. Comentem la via i l'aproximació. De seguida pugem fins a l'aparcament de Santa Cecilia i deprés de repartir-nos el material, posem rumb cap al Portell del Migdia, resseguint les senyals del GR blanques i vermelles que van direcció cap a Can Massana, fins arribar a una bifurcació que separa els camíns i nosaltres continuarem cap a l'esquerra. El sender es fa una mica més vertical fins arribar al Portell del Migdia. Baixem pel camí pel torrent del Migdia i en pocs minuts trobem un trecall a la dreta amb unes marques grogues que cal seguir (aquest corriol va cap el camí dels Francessos). Caminem uns 10' i en breu hem de buscar el peu de via que l'identifiquem per un arbre característic (veure la foto). Al començament de via cal estar una...

És 2 de gener i torno a anar a escalar a Montserrat amb el Cristian. Són les 10 de matí quan aparquem abans de l'aparcament del Monestir. El dia és gris i bufa fort vent de nord-oest. Passem per davant del monestir i els puestos de formatges i mel i matò tipics. Arribem al refugi de Sant Benet i de seguida a peu de la Preyanda. Ens hem deixat els estreps, però comentem que segurament no caldràn i si cal ja farem amb un anell de reunió... Comença Cristian amb el primer llarg i contiüo jo el segón on l'A1e te les assegurances una mica allunyades i em cal muntar un estrep de fortuna amb un anell de reunió... Alternem llargs i el vent comença a fer acte de presència, especialment al darrer llarg... Els gores no molesten... sort que els hem portat... Rapelem amb la fresqueta del vent per la vessant NO amb un ràpel i continuem caminant per una canal en la que trobem un petit tall que fem amb bona destrepada, pot ser caldria petit ràpel de 15 m... fins que arribem al refugi de Sant Be...

És diumenge 3 de setembre. Amb en Jordi hem quedat per anar a escalar la via dels sostres. Fa temps que vaig darrera d'anar a escalar aquesta via que tothom comenta que es molt xula. El dia és gris i arribem a Santa Cecilia, Montserrat, i comença a ploure. Agafem el camí el GR cap al monestir i en uns 15' cal girar a la dreta pel torrent de l'aeri. Una petira fita, després de una corva tancada serà la referéncia per deixar el camí. Remontem aquesta canal fins arribar gairebé al final del torrent. A l'esquerra cal seguir uns eslaons de ferro per anar seguint unes instal·lacions de cables que ens deixaran a peu de paret. Cal continuar una mica cap a dreta fins a situar-nos sota el sostre característic del segón llarg (veure foto típica). Continua plovent i dubten de si escalar o no. Ens enfilem al primer llarg i observem que els sostres mantenen seca la paret. La pluja va a més i nosaltres continuem escalant... Tenim sort perquè més tard els llargs finals es secaran degut...