Passa al contingut principal

Via Cervera-Raül a la Gran Talaia, Montserrat

És dissabte 3 de maig i són les 8h40' quan baixo del ferrocarril a l'estació de Monistrol de Montserrat. Baixo caminant cap al centre del poble, mentre Xavi arriba a l'aparcament i decidim anar a fer un cafè al bar la Roca. Comentem la via i l'aproximació. De seguida pugem fins a l'aparcament de Santa Cecilia i deprés de repartir-nos el material, posem rumb cap al Portell del Migdia, resseguint les senyals del GR blanques i vermelles que van direcció cap a Can Massana, fins arribar a una bifurcació que separa els camíns i nosaltres continuarem cap a l'esquerra. El sender es fa una mica més vertical fins arribar al Portell del Migdia. Baixem pel camí pel torrent del Migdia i en pocs minuts trobem un trecall a la dreta amb unes marques grogues que cal seguir (aquest corriol va cap el camí dels Francessos). Caminem uns 10' i en breu hem de buscar el peu de via que l'identifiquem per un arbre característic (veure la foto).

Al començament de via cal estar una mica atents perquè la roca no és molt solida. Muntem la R1 al costat d'un arbre. El segon llarg té un pas de 6a o A0, que després afluixa per arribar a la R2 sota un sostre. El tercer llarg flanqueja cap a la dreta, per després anar directes cap a la R3, que queda al mig del llarg i que si ens veiem amb ànims podem continuar fins a la R4 per un terreny molt poc equipat i equipable (nosaltres van tirar una mica a l'esquerra, seguint la linea més fàcil sense complicar-se la vida), però després d'unss quants metres trobem una xapa. La R4 està a sobre d'una petita agulla que queda separada de l'agulla gran. Per sortir i enfilar-se a l'agulla gran, cal descendre una mica i fer un pas de cames, per començar amb la tirada de Ae, que al final surt en lliure fins a la R5. Des de la R5 es poden empalmar els dos darrers llargs (60 metres), per un terreny fàcil, però net de seguros, fins a la R7 a dalt de l'Agulla Gran de la Talaia. 

Des del cim, cal anar cap a la banda contraria d'on venim (vessant N) on trobarem una instal·lació de ràpel. Rapelem 35 m fins a un coll que és on arriba la vía normal. Ara cap l'oest baixem rapelant uns 40 m, des d'unes cintes i mallò muntat a un arbre. 

Una vegada abaix, cal continuar flanqujant cap a l'esquerra fins trobar el camí de les marques grogues que ens va deixar a peu de via.

Primera ascenssió: Manel Cervera i Raül Martínez al 15/05/1960.

Material: 16 cintes, joc de friends fins al nº1 i un xapa recuperable, un pedal no anirà malament.

Llargada: 195 metres. 

Dificultat: Obligatoria V i 6a (A0).

Xavi i Ciscu 

                                

La Gran Talaia

                                                        

A l'esquerra comença la via

Començament del primer llarg

Segón llarg
Arribant a la R2







Sortida de la R4

L'agulla grant al llar cinquè


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...