Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

És dissabte 10 de maig i venim d'un mes excepcionalment pluviòs. La muntanya màgica està molt húmida i per les cares nords encara regalima l'aigua de les darrers pluges. Quedem, com ja és de costum, a primera hora del matí a l'aparcament de Monistrol i repetim la ceremonia: cafè, aquesta vegada no està obert el bar la Roca i anem a un del costat i decidim cap a on tirar. El dia no promet molt, perquè donen tempestes per la tarda, però finalment decidim anar cap el Montgròs, que és cara sud i esperem estigui més sec, a fer una clàssica pendent del García Picazo. A les ressenyes expliquen que té un dels millor llargs de 6a de placa de Montserrat. Des de l'aparcament de Santa Cecilia, anem a buscar el GR que va Can Massana i tornem a girar a l'esquerra cap el trencall que va cap el Portell del Migdia. Baixem per la canal o torrent del Migdia, bastants metres (millor seguir wikilock per no passar-se) abans de passar els Plecs de Llibre, on a la dreta hi ha una gran roca...

És dissabte 3 de maig i són les 8h40' quan baixo del ferrocarril a l'estació de Monistrol de Montserrat. Baixo caminant cap al centre del poble, mentre Xavi arriba a l'aparcament i decidim anar a fer un cafè al bar la Roca. Comentem la via i l'aproximació. De seguida pugem fins a l'aparcament de Santa Cecilia i deprés de repartir-nos el material, posem rumb cap al Portell del Migdia, resseguint les senyals del GR blanques i vermelles que van direcció cap a Can Massana, fins arribar a una bifurcació que separa els camíns i nosaltres continuarem cap a l'esquerra. El sender es fa una mica més vertical fins arribar al Portell del Migdia. Baixem pel camí pel torrent del Migdia i en pocs minuts trobem un trecall a la dreta amb unes marques grogues que cal seguir (aquest corriol va cap el camí dels Francessos). Caminem uns 10' i en breu hem de buscar el peu de via que l'identifiquem per un arbre característic (veure la foto). Al començament de via cal estar una...

És diumenge 1 de desembre i son les nou del matí quan esmorzem Cristian, Xavi i jo al bar Els Escaladors de Vilanova de Meià i la boira inunda tota la part baixa de la vall. No ens entretenim gaire, mengem un bon entrepà de botifarra a la brasa, perquè la via és força entretinguda especialment en els seus dos primers llargs. Hi ha una forta inversió tèrmica, amb una temperatura ideal, pot ser massa calor per ser desembre, on la llum del sol marca el contrast entre la boira de la vall i un esplèndid dia en alçada.  Aparquem el cotxe en una de le poques zones possibles i en poc més de vint minuts ja som a peu de via. Ens ho confirma una cordada que ja està al primer llarg. Som les 10 am, tal com haviem previst, però esperem pacients gairebé 1h30 a que la cordada passi el segon llarg.  Comença Cristian els dos primers llargs, entrant recte, per on no va el primer llarg, que hauria d'anar en diagonal a l'esquerra... Finalment i fent un pas d'A0 aconseguim arribar a la R1. Però ...

És dissabte dia 9 de novembre. Arribem a Coll de Nargó i agafem la carretera que puja cap a Montanisell, per després recorrer tres quilometres de pista fins arribar al coll de L'Apallador, que queda a la vessant sud de la Serra de Sant Joan, des d'on podrem visualitzar la seva gran paret i podrem deixar el cotxe a una petita esplanada.  L'aproximació s'ha de fer entrant per un petit bosc, sense cap sender ni corriol marcat, amb la foto de la ressenya a la vista per visualitzar previament la via i marcar el rumb cap a el seu inici.  Crida l'atenció de que sembla que no hi ha massa moviment per aquesta via, perquè les darreres ressenyes o entrades a blogs són de fa uns quants anys... Pot ser, no sembla massa atractiva per les noves generacions d'escaladores i escaladors... Segons la ressenya la via comença amb una fletxa marcada a la roca, que nosaltres no van trobar, pot ser ja s'ha esborrat. De totes formes la referència són els parabolts de la via de la dre...

És diumenge 3 de novembre i sembla que el corredor nord del pic Margalida s'està convertint en una clàssica per començar la temporada... En el meu cas ja és la tercera vegada que el faig. La primera va ser al 2016  N Margalida 2016  amb l'Oscar Ortiz i la segona amb el Xavi Aymar al 2023  N Margalida 2023 . Toquen les 4h30 de la matinada i ja amb les motxilles fetes esmorzem i sortim del nostre Campo Base de Les Paüls i ens dirigim cap a la Besurta. A les 6h30 (segons el nostre plannig) comencem a caminar amb els frontals. Aquest any ens estalviem la caminada des de Llanos de l`Hopsital (encara es aviat perquè la pista es trobi tancada). L'any passat van patir de valent amb el gel que vidre i neu crosta que van trobar tota l'aproximació. Però aquest va ser relativament més còmode, però tampoc va ser un regal les 4h d'aproximació fins a la base del corredor per tot el pedregal de blocs i pedra solta que l'antiga glacera ha anat desplaçant fins al llac de Barrancs...