Corredor Nord del Margalida

És diumenge 3 de novembre i sembla que el corredor nord del pic Margalida s'està convertint en una clàssica per començar la temporada... En el meu cas ja és la tercera vegada que el faig. La primera va ser al 2016 N Margalida 2016 amb l'Oscar Ortiz i la segona amb el Xavi Aymar al 2023 N Margalida 2023.

Toquen les 4h30 de la matinada i ja amb les motxilles fetes esmorzem i sortim del nostre Campo Base de Les Paüls i ens dirigim cap a la Besurta. A les 6h30 (segons el nostre plannig) comencem a caminar amb els frontals. Aquest any ens estalviem la caminada des de Llanos de l`Hopsital (encara es aviat perquè la pista es trobi tancada). L'any passat van patir de valent amb el gel que vidre i neu crosta que van trobar tota l'aproximació. Però aquest va ser relativament més còmode, però tampoc va ser un regal les 4h d'aproximació fins a la base del corredor per tot el pedregal de blocs i pedra solta que l'antiga glacera ha anat desplaçant fins al llac de Barrancs. Trobem neu dura i continua a uns 2700 metres, però apurem sense grampons. Observem a la base del corredor una cordada que sembla que ha matinat més que nosaltres i qie ja ha començat a escalar.

Arribem a la base -aquest any és una rampa de neu dura i no la paret tallada de neu tova que em va tocar obrir l'any passat-. Ens equipem i mengem l'entrepà de pernill dolç amb formatge que ens sap divinament.

Començo el llarg -la cordada que va per davant va un llarg i mig per davant nostre- amb la corda plegada al coll. Passat el cono d'entrada, i quan comença a posar-se vertical el corredor, col·loco un friend i aprofitem per encordar-nos en una posició un tant precaria... Pot ser ens hauriem d'haver encordat abans, però l'emoció d'anar tirant m'ha fet apurar fins que he vist que millor parar...

Continuo per un una neu dura i que deixa progressar de forma excel·lent, però on els cargols no queden segurs. Cal escalar mirant de posar quelcom friend, però no es trobem massa llocs adequats. Em passo la R1 que està a uns 50 metres i quan m'adono torno a destrepar després de deixar un friend per sobre.

Arriba Xavi i surt com un llapet i apura tota la corda, saltant-se la reunió intermitja que hi ha a uns 30 metres, i fent un dels dos ressalts de més dificultat del corredor. Quan s'acaba la corda surto en ensamble fins que munta la R2 i atrapa a la cordada que portaven per davant.

Arribo a la reunió i després de demanar-li permís surto darrera del primer de l'altre cordada. Passo el segon ressalt rocòs dificil i continüo també saltant-me la reunió on ja estava el primer de l'altre cordada. Xavi surt en ensamble i munto la R3. Des d'aqui, apurant de nou la corda en ensamble Xavi munta la R4 al coll del Margalida.

Els ràpels: Les distàncies entre les instal·lacions dels ràpels no estàn ben calculades i responen a una forma poc planificada i que ningú ha tingut en compte. Caldría que es puguessin empalmar en tirades d'uns 50 metres. Però això no es possible i obliga a fer algun ràpel intermig més curt.

La forma més eficient de rapelar és:

R1: Des del coll (instal·lació just per sota a la dreta amb argolla i dos parabolts) apurar corda de 50-60 m, deixant la següent reunió (queda a la dreta) i baixar a la següent (a l'esquerra amb argolla i parabolts).

R2: Baixar uns 40 metres, fins just per sota del ressalt de roca a la dreta (malló).

R3: Baixar uns 40 metres a una reunió que queda a l'esquerra just abans de l'altre ressalt de roca (malló). Més abaix hi ha una argolla d'una sola xapa (descartar-la) i les cordes de 60 m no arriben a la darrera reunió.

R4: Baixar uns 50 metres fins a l'última reunió que queda a l'esquerra.

R5: Apurant uns 50 o 60 metres arribem a la base del corredor.

Condicions: Encara no fa massa fred, però les temperatures positives han ajudat a regelar la neu, deixant el corredor en optimes condicions i amb neu dura i gel molt estable i dur.

Temps: 12 hores d'activat -segons el que van programar- sense preses i gaudin de la muntanya.

Xavi Aymar i Cesc Carmona