És dilluns 25 de setembre de 2008. Ens tornen a tocar les 4 am en el refugi de Torino. Ahir van estar escalant la cara nord de la Tour Ronde i avui toca escalar la Dent Du Geant. Tornem a esmorzar i a sortir de nou amb la llum del frontal. Ens adrecem cap a la banda contraria que ahir. Direcció a l'aresta de Rochefor. Quan deixem les pales de neu, de seguida hem de grimpar per una zona mixta per contiuar després de nou per neu fins a la base del Dent, que arribarem aproximadament en una hora des del refugi Torino.
La Dent du Geant, per la via normal, és una activitat disfrutona que permet fer els passos més difícils assegurat per una maroma que practicament resegueix tota la via. Des de dalt de l'agulla, és un dels millors miradors per observar el masis del Mont Blanc. Abans d'arribar a la seva punta principal nordest (4.013 m), cal passar per una punta secundaria suroest (4.009 m) separada de la principal i des de la que surten impressionants fotografies amb el Mont Blanc al fons.
Nosaltres escalem amb les botes de plàsctic (jo amb les típiques Koflach groges) i no renunciem a assegurar-nos de la maroma en algun tram. La dificultat de la via és un recorregut de 180 m de III/A0 (V+ sense agafar-se de les maromes) per unes parets amb un ambient molt vertical.
Gaudim d'un altre excel·lent dia de sol, encara que amb temperatures baixes. Rapelem per la via, en la que que trobem més cordades. Tornem al refugi de nou per agafar el telefèric de les 18 h i baixar a Cormayeur des del que decidim tornar a Barcelona sense parar.
Josep Cabo i Ciscu Carmona
Comentaris