És dissabte 28 d’octubre i la tardor està trigant en arribar. Encara així estem a sis graus a l'aparcament sota la cinglera dels Esplovins per escalar la UESMAP a l'esperò de les Orenetes. Fem l'aproximació amb una cordada per davant nostre. Esperem pacientment mentre acaben el primer i més dificil llarg de la via. Comencem gairebè a les deu del matí... Pensem que a veure si encara no ens agafarà la nit...
Escalem encadenant els llargs sense gaires pauses i mantenint un bon ritme fins al final de la via. Onze llargs amb una dificultat bastant mantinguda entre el V+, el 6a+ i 6b+. Els llargs són exigents i amb algun tram amb roca un punt trencada, el penúltim llarg pot ser és el més espectacular de la via amb un 6a+ que podria ser tranquil·lament un 6b i que ens fa recordar que fins a l'últim moment no es pot baixar la guàrdia.
Arribem a les cinc de la tarda al cim del Pilar de les Orenetes, no hem vist cap oreneta, però si uns quants voltors que es passegen per les alçades planejant amb el vent que bufa de sudoest.
Conclusions: Via molt recomanable, equipada amb parabolts i claus, però cal anar protegint amb flotants perquè els seguros allunyen bastant. No subestimar el grau de la ressenya, perquè pot ser està massa ajustat i cal portar ben assolit el 6b per guadir la l'escalada.
Hi han moltes bones ressenyes que donen excel·lent informació dels llargs i del descens. Per cert, el camalot 3 es pot fer servir en un parell de llargs.
Xavi Aymar i Ciscu Carmona
Comentaris