Passa al contingut principal

Via El front del Pallars, 6b+ (330 m), Tossal de la Torreta, Montsec de Rúbies.

És diumenge 22 d'octubre i són les 8h30 del matí quan arribo a Vilanova de Meià. Anem uns 10m km per la pista en direcció al poble de Rúbies, fins trobar un trencall que hem de continuar per la dreta i què comença a baixar. Trobarem un gir pronunciat a l'esquerra on podrem deixar el cotxe a una petita esplanada (cal un 4x4 o un cotxe alt per fer la pista) i on ja divisarem la paret del Tossal de la Torreta i les seves parets característiques.

Aproximació

Pugem en direcció a l'esquerra, aprofitant les zones amb menys vegetació, per fer després una diagonal i entrar just a sota d'una paret protuberant de color taronja, on a la seva dreta i després d'una canal herbosa, trobem una fita i un parabolt que marca l'inici de la via.

Són les 10h40 del matí el cel està una mica núvol i la temperatura és de 5ºC. A les 15h15 estem a dalt.

Descripció

La via està dividida en quatre trams o seccions, és a dir, no manté la seva continuïtat i ens obliga a caminar i descendre per empalmar les diferents parets. 

La primera part arriba fins a la R2. Des d'aquesta reunió caldrà pujar uns 20-30 metres en lleugera direcció a l'esquerra passant per sota d'un arbre on trobarem un parabolt que marcarà l'inici del segona secció. 

La segona secció arriba fins a la R4. Des d'aquí cal caminar per fer un lleuger descens i flanqueig fins arribar a la tercera secció de la gran paret, marcada per uns sostres. 

La tercera secció comença a l'esquerra de la quarta de les fissures verticals que identifiquen la paret. Aquest tram arriba fins a la R9. Des d'aquí cal fer un descens, no massa llarg, on de seguida trobarem la quarta i darrera secció de la via.

La quarta secció comença sota una gran placa que ens deixarà, en dos llargs més (R11) a l'aresta que arriba al cim del Tossal de la Torreta.

Descens

Per baixar, cal continuar fins al cim del Tossal de la Torreta i continuar l'aresta fins trobar-nos, en pocs metres, una canal amb una fita per on baixa un petit corriol (a l'inici trobarem una antiga fita cimentada que delimitava els termes municipals). Baixarem amb tendència a l'esquerra i buscant la zona amb menys vegetació, fins arribar a un camí, què seguirem a la dreta i què ens deixarà en uns 40' a la pista de Rúbies i el cotxe.

Comentaris de la via

Via semi equipada, interessant i molt recomanable amb roca calcàrea excel·lent i amb les assegurances justes, però que es fàcil d'assegurar amb flotants. El llarg 7 és un curt i bonic flanqueig horitzontal de 6a. El llarg 8 és el més difícil (6b+) i el què té més parabolts, per si es vol passar en artificial, però tota la resta de llargs és de pas obligatori en lliure. Especial menció al llarg 10, amb una roca excel·lent i una escalada atlètica que progressa per unes fissures horitzontals impressionants. 

Material: 12 cintes exprés, semàfor d'aliens i friends varis fins al camalot #2.

Dificultat: 6b+/Ae, 6a obligat.

Víctor Artís i Ciscu Carmona





















Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...