Passa al contingut principal

Via dels sostres (Montserrat)

És diumenge 3 de setembre. Amb en Jordi hem quedat per anar a escalar la via dels sostres. Fa temps que vaig darrera d'anar a escalar aquesta via que tothom comenta que es molt xula. El dia és gris i arribem a Santa Cecilia, Montserrat, i comença a ploure. Agafem el camí el GR cap al monestir i en uns 15' cal girar a la dreta pel torrent de l'aeri. Una petira fita, després de una corva tancada serà la referéncia per deixar el camí. Remontem aquesta canal fins arribar gairebé al final del torrent. A l'esquerra cal seguir uns eslaons de ferro per anar seguint unes instal·lacions de cables que ens deixaran a peu de paret. Cal continuar una mica cap a dreta fins a situar-nos sota el sostre característic del segón llarg (veure foto típica). Continua plovent i dubten de si escalar o no. Ens enfilem al primer llarg i observem que els sostres mantenen seca la paret. La pluja va a més i nosaltres continuem escalant... Tenim sort perquè més tard els llargs finals es secaran degut al vent. 

En fi, bona jornada veiem com gairebé ningú ha escalat a Montserrat. mentre nosaltres gaudim d'aquesta molt recomanable via que va esquivant els sostres de la gran pared de l'aeri.

Informació tècnica:

Zona: Pared de l’Aeri. Montserrat.

Aperturistes: Niclao, S. Marzo, J. Ll. Benito y J. C. Ferrero 1/5/79.

Dificultat: 6b.

Dificultad obligada: V+.

Longitut: 305 metros.

Orientació: Este.

Equipamient: semiequipada, R amb parabolts oxidados rapelables.

Material: 14 cintes, jocde friends fins al camalot 3 (portar repetit el semafor) i joc de tascons.

La via:

L1 (V+ – 50m): Començo aquest primer llarg sortim una mica cap a l'esquerra i no recte, perquè està molt descompost. Trobem una primera xapa i girem cap a la dreta per anar a buscar la gran laja. Després ja veiem clarament el flanqueig que hem de seguir cap a l'equerra. La reunió està després d'un tronc d'arbre.

L2 (6a – 35m): Ara li toca a Jordi. Surt de la reunió cap a l'esquerra amb un petit flanqueig per girar cap amunt per un diedre bastant desequipat i que li olbliga a apretar bastant. La reunió es troba just al començament del gran sostre.

L3 (6a – 30m): Aquest llarg és el més bonic i espectacular de tota la via. Cal fer un flanqueig força desequipat (trobem al principi un tascò abandonat). Al final del flanquieg cal girar amunt i de seguida veiem la reunió.

L4 (6a – 45m): 

Anem a buscar un diedre cap a la dreta per passar per sota d'un sostre i continuar després per una zona més fàcil. La reunió està a un arbre.

L5 (V+ – 35m): Encara que la dificultat d'aquest llarg no és alta, si que ho és progresar per una zona un punt descomposta i amb molta vegetació i sense cap xapa. Caldrà passar per dintre de les branques d'un arbre i després ens trobem un esbarzer que barra el pas i cal passar per sota per arribar a la reunió que queda amb una bona repisa.

L6 (V+ – 35m):  Jordi comença aquest llarg que destaca per una ximeneia molt ampla que ens obliga a buscar la part més estreta fins poder assegurar algún pas i continuar després per una zona més fàcil. Continuem per una fisura en autoprotecció fins arribar a una fisura més ample on trobarem la reunió

L7 (V+ – 40m): LLarg que va navegant per fisures amb una roca una mica descomposta que cal anar al tant i protegint amb flotants. La reunió la trobem a una gran cova on es troba al seu interior l'antiga llauna de les piades de la via. 

L8 (6b – 35m): Jordi intenta el llarg, però ho desestima al trobar-se una mica húmit i sense cap seguro fins al final de la cova. La ximeneia-cova és molt ampla i encara que la primera part no és difícil és molt exposada. Intento jo també el llarg i finalment desistint i ens escapem per un flanqueig de IV, altenatiu i molt més segur, que després tira amunt i ens deixa al final de la via on muntem la reunió en un arbre amb un cable.

Jordi Pons i Ciscu Carmona


Llarg 1



Arbre abans R1

Jordi entrant al diedre del llarg 2

Ciscu als sostres del llar 3




Jordi al llarg 4


Ciscu arribant a la R4

Ciscu al llarg 5


A la R5

Jordi a la ximeneia del llarg 6





A la R7

Fent aproximació per les instal·lacions de cables




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...