Serón-Millán al Mallo Pisón (Riglos)

És dissabte 19 de novembre i ja és de nit. Contemplo una impressionant nit estelada des del meu bivac al costat de l'embalç de las Navas. Identifico clarament júpiter i mart, que ara es troben molt a prop de la terra. La nit no és molt freda, quatre graus, però el vent bufa amb força, però es cola per qualsevol furat i m'obliga a mantenir ben ajustada l'apertura del cap en el sac. El meus companys, n'Àlex i en Jordi, passen la nit dintre de la ja coneguda tenda Decatlon de n'Àlex. Toquen les 7h30, recollim i tirem cap a Riglos, però abans esmorzem al restaurant la Piscina de Ayerbe. L'aparcament de Riglos està mig vuit i sembla que aquest cap de setmana ventós i amb fred no convida a escalar. 

Visualitzem el Mallo Pisón i ja es veu una cordada a la segona reunió. Tirem cap a allà i poc menys de quinze minuts ja hi som a peu de via. Quin luxe escalar una bona tapia tan a prop del poble... Preguntem qui vol començar i sembla que no hi ha massa il·lusió per ser el primer. La fresqueta, d'uns tres o quatre graus i el començament en travessia per uns blocs una mica exposats, no convida a enfilar-se. Em decideixo i tiro fins a la R1 i just el pas de V queda una mica descompost... La sortida de la R2 és amb un pas de 6a+ que una vegada xapat es fa força bé i per l'esquerra.  El tercer llarg és una mica expo i descompost, però es deixa fer si vas triant els bolos més sòlids. El quart llarg manté el V i abans d'arribar a la R4 hi ha una petita panxa amb el 6b, que l'acabo passant en A0. Ara continuarà en Jordi fins a la R8. El cinquè llarg arriba fins a la base del Puro i és el punt de connexió dels que volen empalmar la via Serón-Millán una vegada rapelen del Puro. En el sisè llarg la roca canvia i és més compacta. El seté llarg es troba molt polit i cal vigilar les regiscades, que desapareixen a partir del vuitè llarg on n'Àlex agafa el torn de primer de corda. Els llargs següents fins al cim, es manté una bona escalada amb una dificultat mantinguda.

Al cim ens rep el vent amb tota la seva força. Fortes ràfegues ens fan rapelar amb dificultats el primer dels ràpels fins al coll. El vent ens llança una de les cordes cap a l'altra vessant quan les recuperem, però afortunadament aconseguim que no es bloquegi en un arbre que sembla estar allà aposta per complicar la jugada.

El segon i tercer ràpel ja es fa sense problemes de vent, perquè quedem resguardats de la vessant nord. Per cert, el tercer llarg és volat i s'arriba al terra sense tocar peus.

Ja tenim una altra via del llibre del Bellefon de les 100 millors ascensions del Pirineu. Continuem taxant.

Alex Presas, Jordi Ceballos i Ciscu Carmona.