Vía Esperò d'Alba (220 m V+, A1) paret N d'Ecos (Montserrat).

És diumenge 31 d'agost i les temperatures són més agradables del que tocaria. Tot i així la cara nord de Montserrat es troba enboirada i l'humitat és molt alta. Hem fet el ritual de sempre a Monistrol, cafè i decidir via, i ens anem cap la paret nord d'Ecos.

Aproximació (1h30'): Aparquem en un replà, un parell de quilòmetres passat Santa Cecilia, que queda gairebè a sota de la paret d'Ecos. Agafem un camí que puja unes escales de ciment, que enlaça amb el GR que va direcció a Can Massana, i el seguim fins trobar un trencall que deixa el GR i puja per la canal del Miracle, per cert mot erosionada en la part final. Remuntem la canal i pocs metres abans d'arribar al coll del Miracle, cal girar per un sender a l'esquerra, que va en horitzontal a la paret fins arribar a pocs metres del diedre Pericman. Durant el camí que va enganxat just per sota de la paret, ens trobarem amb algun pas de corda fixa. Just abans del Diedre Pericman, al mateix esperò es on comença la via. Hi ha una carena metálica amb un bolt que podem aprofitar per muntat la reunió.

Cal explicar que hem trobat només ressenyes antigues de la via i que cap d'elles està actualitzada. Actualment la via es troba amb totes les reunions muntades amb parabolts i carena d'unió amb doble anella rapelable. Amb sustituït tots els burils originals per parabolts, sense afegir cap més.

La via és una via clàssica amb molt poques assegurances i que apartir del tercer llarg cal anar en compte perquè la qualitat de la roca no és molt bona, especialment el darrer llarg que només trobem dos parabolt a uns 15 metres de la reunió i després un més, per tant cal anar sense poder ficar res fins a una sabina propera a la reunió. És a dir, uns 20 metres navegant sense protecció, per una roca precària, amb un grau inicial de V que després perd verticalitat amb un IV+.

Descripció dels llargs

1er llarg (40 m, V): Comença per una placa amb un parabolt als pocs metres, per anar en diagonal cap una fissura on podem ficar un camalot del 2 i anar a buscar un bosc (II) vertical, amb alguna sabina, que al final trobarem la R1 a l'esquerra.

2on llarg (30 m, 6b, Ae, A1): Aquest segon llarg és el que millor equipat està i en el que gaudirem d'una excel·lent roca. Cal fer els passos llargs en lliure fins a poder xapar.

3er llarg (40 m, V+): Sortim una mica a l'esquerra per continuar rectes per un mur molt vertical (V+) on trobarem només dos parabolts a l'inici o una tercera més amunt, que cal navegar per tirar pel més evident sense anar-se massa a l'esquerra perquè la roca empitjora bastant (V) (aqui vaig fer una volada després d'arrancar una bola tipica montserratina), però que podrem ficar algun alien.

amb algun merlet i un alien).

4art llarg (40 m, V): Continuem mantenim l'itinerari per l'esperò, bastant recte i buscant el recorregut més lògic. Sortim una mica a l'esquerra de la reunió fins anar a buscar una petita feixa (V) que podem assegurar amb el camalot verd. El llarg continua amb un V sostingut per anar fins a un parabolt i un altre més amunt on ja no trobarem res més fins a la reunió, però que podrem ficar algun alien entre mig.

5è llarg (40 m, V): Aquest llarg es bastant intuitiu i no trobarem un parabolt fins portar uns quans metres, encara que a la sortida podrem col·locar un alien a una fissura. Just abans de la reunió hi ha un pot de roca amb una cinta molt antiga.

6è llarg (V, IV+): Sortim de la reunió i a uns tres metres podem xapar una àncora amb una cinta, (V, vertical), per seguir per terreny amb roca delicada i en el qual trobarem dos parabolts seguits (Vº). Seguim amb molta intuició i per un terreny més evident per una roca delicada on poc a poc, ja quasi al final, va perdent verticalitat i dificultat (+IV), però no podrem ficar res fins a una sabina quasi al final del llarg i pocs metres de la reunió. on nosaltres la muntem. Per sobre d'aquesta reunió i a uns 10 metres hi ha la reunió del cim.

Descens (45'): Cal baixar per la vessant sud, deixant un bosc a l'esquerra, seguint unes marques vermelles molt desgastades, per uns 50 metres més abaix girar a la dreta per continuar per unes marques de color blau que ens portaran per una travessa d'agulles (recorregut de pujada de la normal al cim d'Ecos) fins a enllaçar amb el GR que ve del refugi Vicent Barbè i a pocs metres del coll del Mirall i tornar de nou per la canal del Mirall.

Grau obligat: V+.

Horari: 4 o 5 hores.

Material: Semafor d'aliens i micro aliens, camalot 2, 1 baga per a merlets i 14 cintes llargues.

Conclussions: Via molt psicològica on el grau no és el principal problema -cal portar un 6a+ montserratí per no patir molt-, sinó saber navegar per un itinerari amb molt poques assegurances i amb una roca, insegura, especialment en el darrer llarg, que cal anar amb molta atenció.

Xavi i Ciscu