Via Neuronium, Tossal del Coscollet

És dissabte 19 d’octubre i són les 7h40’ am i estem al final dels 12 km de pista que puja des de Coll de Nargò al Tossal del Coscollet (només acta per cotxes molt alts o tot terreny). És la segona vegada que vinc a escalar aquesta gran paret i amb el mateix company, en Víctor Artís. La vegada anterior van escalar la via-indipytecus-al-tossal-del-coscollet,, ja fa deu anys...

Just al final de la pista hi ha un petit replà per aparcar i entre els arbres una petita fita marca l’entrada per descendre a la base de la paret. Cal navegar una mica per trobar un sender molt poc definit. S’ha de continuar baixant i trobarem unes fites que ens portaran fins al barranc vertical on haurem de fer tres ràpels de 40 m, 20 m i 40m (instal·lacions muntades). Nosaltres van empalmar els dos últims ràpels, que amb cordes de 60 m arriba molt justet i cal apropar-se a la paret per poder sortir de la corda (atenció perquè el ràpel és volat i la corda no toca el terra).

Fem l’aproximació, vint minuts, buscant l’entrada a la via amb uns sostres i arbre característic com a referencia.

L’entrada fa un clar flanqueig a l’esquerra fins a la R1 que es munta a un arbre. Des de l’arbre, aprofitant les seves branques fent un pas duret de 6a. La resta de llargs es van succeint per un terreny poc equipat que requereix anar atent per encertar el itinerari. Cal destacar que nosaltres van muntar la R14 a l'esquerra del sostre i que comparteix reunió amb la Germans Millet -ressenya curta de 19 reunions-. Al llarg 15 ens van anar molt a la dreta fent un petit flaqueig -hi ha una xapa- i passant per sota d'un sostre, fins trobar un diedre una mica a la dreta. No és el grau que marca la ressenya (IV-V) i que tranquil·lament és un 6a descompost i de dificil protecció. Finalment després de quedar-me gairebé sense corda, no trobava la reunió, vaig haver de destrepar per muntar reunió a una gran sabina i un friend, per finalment observar que la reunió la tenia una mica més abaix a l'esquerra (xapa i pitò). En aquest llarg cal seguir les indicacions de la ressenya antiga -de 19 reunions- que munta la R16 una mica més abaix, passant per sota del sostre per seguir-lo per l'esquerra i anar flanquejant suau fins trobar la reunió a la dreta (ressenya antiga). Des d'aquí seguim amb la ressenya nova i en dos llargs més acabem la via. El darrer llarg hi ha un pas de 6a ben protegit, comparativament amb la resta de la via.

Conclussions: Via llarga que requereix més capacitat de navegació i autoprotecció per terreny d'aventura, que realment la dificultat del grau. Encara així cal portar bé el sixè grau per gaudir de l'escalada. És recomanable portar quelcom clau i un martell per corregir alguna encigalada...

Victor Artís i Ciscu Carmona