Passa al contingut principal

Pirata Solitari paret dels Sostres (345 m 6a/A1)

És dissabte 13 d’abril i tenim temperatures com si fos juny i anem camí d’Oliana. Parem a fer un cafè ràpid al poble i a les 10 h estem aparcats a la carretera de servei abans del tercer túnel. Desprès de comentar ahir quina via feient ens hem decidit per la Pirata Solitari a la paret dels sostres de la cinglera dels Espluvins. Sortim caminant sense saber molt bé on queda situada la paret dels sostres i no ens adonem que des del mateix aparcament podem observar la paret dels sostres i a la seva dreta l’esperò per on va la via...  

L’aproximació és d'aproximadament 1h30' i des de l'aparcament hem de tornar enrere i passar el segon túnel, evitant creuar-lo i passant per la carretera de servei. Una vegada a l’altre banda del túnel creuem la carretera i passem per l’antic aparcament de la via ferrada Teresina per després continuar pel camí equipat Joan Nubiola. que comença per un sender al costat de dues caseta elèctriques a la banda dreta de la riera. Continuem el sender i creuem la riera, seguin per un bosc per la banda esquerra. En uns 30’ arribem a sota de la paret de la Cascada i seguim el sender fins que ens trobem amb el segon tram de la via ferrada (veurem uns passa mans en un paret vertical). Continuem el sender i en breu arribem a una canal vertical on hi han cables i cordes. En aquest punt cal deixar el camí i agafar un corriol a la dreta (una mica tancat) i seguir-lo fent un flanqueig per sota de la paret dels sostres. Des d'aquí ja podem observar la cara sudest amb una bona vista de la paret dels sostres i de la via. Al final de la paret ens trobarem unes cordes fixes molt velles (no recomanem recolzar-se) i que marquen el començamen de la via. Pugem per on van les cordes (III) fins arribar a una argolla de ràpel i uns pocs metres més amunt trobem la R1.

La via està prou equipada amb parabolts i reunions que són rapelables fins a la R4. La roca en general és bastant bona i sls llargs més bonics són el L3 amb un diedre molt xulo i amb un pas de 6a i el L7 amb una sortida molt explosiva d’un 6b en la que segons comentaris anteriors havia 2 pitons. Cal apretar molt per sortir en lliure perquè el parabolt queda una mica alt, però també es podria fer en artificial colocant quelcom friend o tascó a una petita fisura a la dreta.

La baixada és pel camí equipat Joan Nubiola, seguint les marques blaves i després vermelles per empalmar amb el camí de pujada.

Guillem i Ciscu


Paret dels Sostres

Guillem al tercer llarg




Guillem al cinquè llarg







Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...