És dissabte 26 de febrer de 2022. L'Àlex m'ha convençut per venir a escalar el Couloir Pombie-Suzon, no li ha costat gaire... Grans gestes alpines s'han produit a aquest majestuos couloir que és un dels més importants i bonics del Midi d'Ossau.
Sortim des de Barcelona el divendres nit i parem a sopar a un restaurant a Osca. Volem sopar bé que demà tenim feina. Ens apropem fins a l'aparcament de les pistes d'esquí de Formigal i fem bivac a la tenda desplegable Decathlon de l'Àlex. Fa fred i la cosa pinta bé per trobar bones condicions. Ens aixequem i fem aproximació, caminant, des de l'aparcament del Midi. Anem ràpids i arribem al refugi Pombie. Ens mirem l'entrada a la via i remutem tota la pala nevada fins a girar per les vires que ens porten a l'inic del couloir. Ens encodordem i comença l'Àlex de primer i anem alternant els diferents llargs. Arribem a la part més escanyada del couloir que s'ha de fer amb un pas de IV en mixte. Aquest llarg en toca a mi, però malauradament tinc les mans congelades, perquè encara vaig amb els guants lleugers i quan sortia de la reunió m'ha caigut una dutxa de neu i gel que m'ha fet quedar-me penjat dels piolets una bona estona. El fred de les man em deixa mal cos i fins que recupero estic sense ganes de fer el llarg de primer. L'Àlex s'ofereix a fer-lo ell. Continuem alternant llargs fins que ja agafem la canal de sortida que ens porta cap a la vessant sud, des d'on baixarem rapelant fins a la neu.
Àlex Presas i Ciscu Carmona
 |
| Midi d'Ossau, el couloir queda amagat |
 |
| Entrada després de les vires |
 |
| Llarg en mixte de IV |
 |
| Canal de sortida |
 |
| Sotint a la vessant sud |
 |
| Àlex i Ciscu |
 |
| El darrer ràpel fins a la neu |
Comentaris