Passa al contingut principal

Canal E Espatlla de l'Aneto (350 m, D+)

És dissabte 18 de febrer i són les 3 am quan em trobo a Cervera amb en Xavi. Continuem plegats fins a Les Paüls on fent petit esmorzar i recollim material per apropar-nos a Llanos de l'Hospital de Benasc. Sortim de l'aparcament a les 9h15 i comencem a foquejar per la pista d'esquí nòrdic direcció a Aigualluts, per remuntar per la vall de Barrancs i creuar el llac gelat de Barrancs. Encarem la glacera coberta de neu del Tempestats i la remuntem deixant a l'esquerra el corredor nord del Margalida, la bretxa del Tempestats i l'entrada al Gran Blau, que no es troba formada. Ascendim per la dreta de la canal al no trobar-se formada l'entrada de l'esquerra. Progresem directes, per més endavant fer petit flanqueig en diagonal cap a l'esquerra i ficar-nos a la part més estreta del corredor IV/65º. Un petit resalt, encara en roca, dificulta la sortida que protegim amb un alien i un cargol de gel. De seguida la canal perd dificultat i progresem per una rampa de neu de 45º-50º que ens deixa a l'aresta. Continuem per l'aresta passant per l'Espatlla de l'Aneto (3.350 m) fins a al cim de l'Aneto (3.404 m). Des del cim baixem esquiant per la vall de Barrancs, pla d'Aigualluts i tornada a Llanos de l'Hospital. Arribem gairebé de nit, però no ens cal encendre el frontal. Al final han sigut 9h d'activitat amb molt poques parades, per evitar arribar de nit. 

Hem observat que aquest hivern hi ha molt poca neu a aquesta vessant nord de l'Aneto. En el descens de l'Aneto el mantell nivall no cubreix totalment totes les roques i irregularitats del terreny i obliga a fer una lectura abans de tirar-se per qualsevol lloc, encara així hem esquiat tot el recorregut fins a la canal est. Esperem nevi més perquè la falta de precipitació i els cicles d'altes temperatures que es donen en alçada perjudiquen greument la continuïtat de les poques glaceres que encara queden al macís dels pics Maleïts.

Dades tècniques:

- Aproximació: 4h.

- Canal E: 3h.

- Dificultat: D+/ IV.

- Recorregut: 350 m.

- Desnivell total: 1800 m.

- Distancia total: 25 km.

- Temps total activitat: 9h.

Xavi Aymar i Ciscu Carmona

Vistes des del Tuc de Mulleres el dia següent

Arribant al llac de Barrancs

Després de fer la Diagonal per entrar al corredor


Aproximació a la part més estreta de la canal

Resalt en roca sortint de la part més estreta del corredor

Aproximació a la part estreta del corredor

Per sota del resalt

Perspectiva de la part estreta del corredor i el resalt

Sortint del resalt la canal s'obre i baixa dificultat

Sortida a l'aresta

Aresta cap al cim de l'Aneto

Al cim de l'Aneto



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...