Passa al contingut principal

Via Mas-Guash-Fornielles (Paret de Santa Cecília)

El dissabte 20 de maig, junt al meu inseparable company de cordada, van iniciar la temporada d'escalada a Montserrat. Ja feia temps que no sortíem a escalar junts i després d'una trucada el divendres a la nit van decidir anar a fer la via STAE.

L'aproximació la van fer pel camí de la canal de S. Jerònim -direcció a la via ferrada Teresina- i després de passar la torre d'alta tensió varem girar pel mig del dens bosc -vegetació selvàtica- avançant i obrim la punxant vegetació que ens va trencar pantalons i esgarrapar braços i cames. Van arribar a la paret i van veure que no estàvem ben orientats a la via STAE, però després de dubtar van decidir obrir via per aquell mateix lloc.

La via totalment desequipada, s'enfilava per canals herboses que en recordaven imatges selvàtiques. Després de 8 llargs de corda varem arribar a la via ferrada per on van remuntar uns 50m per tornar a sortir i enfilar-nos als 4 últims llargs de corda que ens van deixar al cim de Sta. Cecília. Després de mirar les ressenyes van veure que havíem fer una barreja de vies. Van començar per una sense nom -no sabem si va passar abans algú- per anar a empalmar amb la segona part de la via Mas-Guasch-Fornielles.
Destacable la falta d'equipació de les reunions -van trobar 2 buriles en tota la via- i els tres magnífics diedres que ens van obligar a empotrar-nos amb molts pocs segurs...!!! Però això és Montserrat, terreny d'aventura...

Segons la ressenya la via que van fer és recomanable per "romàntics aventurers"... Pot ser és això el que som, romàntics que sempre ens agrada buscar quelcom d'aventura...!!!

Via ideal per posar-se en forma psicològicament i sentir el terreny d'aventura. La dificultat encara que no és molt alta V+, és ha tenir en compte per que s'ha d'assegurar absolutament tot...



Desnivell de 300 m.
La baixada és fa per la via ferrada Teresina.
Existeix l'opció de continuar fins al cim de S. Jerònim per l'Aresta de Sta. Cecília -escalada més llarga de tot el massis amb 700 m- però això el deixem per un altra ocasió...

Comentaris

Ricard ha dit…
Molt bona cronica Ciscu! tinc unes ganes de tornar a escalar alguna paret!

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...