Passa al contingut principal

Esquiant per les Maladetes i el Pic d'Alba

Coll de Paderna

Allau pujant als tubs de Paderna

Un altre any arriba l'hivern i amb aquest de nou el fred i la neu. Meravellosa estació de dies curts, gèlids i de pau infinita a les muntanyes. S'han marxar les massificacions, la muntanya queda solitària i austera, on només la fauna més adaptada és capaç de sobreviure a les baixes temperatures i a la falta de menjar. Els isards baixen als boscos, la perdiu nival canvia les seves plomes per altres més blanques i caloroses, els óssos i els petits rosegadors hivernen i les plantes i arbres redueixen a la mínima expressió la seva activitat. Cap d'ells té garantida la seva supervivència en un entorn tant dur, però ells són els únic adaptats per sobreviure en ambients tant extrems...
Traça pujant 
En fi que amb aquesta petita introducció a l'hivern, els humans els que utilitzem plomes però prestades d'altres animalets i jaquetes d'última tecnologia, també ens introduint en aquest fascinant mon blanc per pujar i baixar per les seves pendents amb els nostres esquís, encara que només per unes hores o dies per després tornar a la protecció de les nostres cases...

Allau de prop
Aquest dies de pont encara que amb mal temps -impressionant les fluctuacions de temperatures- en el que ha nevat, ha plogut, ha fet fred i després calor -a veure qui diu que no hi ha canvi climàtic-, en passat de -15ºC a +5ºC a cotes de 1700 m i ha plogut a 2700 m d'alçada...!!!.
La Maladeta amb el sol radera
Encara així i triant els itineraris i els millors dies, hem pogut pujar i passejar-nos amb esquís per les laderes de les Maladetes i Pic d'Alba, això sí, gaudint de les baixades i patint de valent a les fortes pujades... A veure si el fred i la neu manté les bones condicions per poder continuar gaudint de l'esquí de muntanya...!!!
Ciscu.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Agujas de Perramó -vía Almarza o travesía directa de las placas - V, 420m

El sábado 22 de septiembre nos decidimos ir a escalar todas las agujas de Perramó. El 13 de julio de 2013, ya estuve con Xavi escalando la vía  Fabres-Fainer , después de mirarnos la vía Almarza o travesía directa de las placas y decidir dejarla para otra ocasión. Sí, lo sé, han pasado cinco años y muchas otras escaladas, pero es que las agujas de Perramó eran una asignatura pendiente que había que aprobar, pero en esta ocasión con otros compañeros de viaje, Clara, Cristian y Albert. Salimos a las 7 am, con los frontales, del aparcamiento del valle de Estós (1.300 m) para remontar el valle y desviarnos por el sendero que lleva al ibonet de Batisielles. Continuamos por el GR-11-2, dirección al refugio Angel Orus, hasta pasar el ibón gran de Batisielles desde el que ya observamos les Agulles de Perramó.  Este impresionante monolito, tal como dijo Jean Arlod, "tiene una cierta similitud al Dru, es esbelto y aislado en medio del valle de Batisielles, rodeado por las ...

Vía Directa pico Abadías (330 m 6a, V+ oblig.)

Es uno de julio, son las nueve de la noche, comenzamos dos semanas de vacaciones y escaladas, y estamos vivaqueando junto al rio Ésera, próximos a la entrada al valle de Cregüeña. La noche es agradable y las 3 de la mañana llegan rápido. Con las mochilas preparadas, un pequeño desayuno y tiramos millas para llegar cuanto antes a la pared sur de las Maladetas o sur del pico Abadias. Dudamos de si coger o no unos crampones y finalmente echo a la mochila los de aluminio, que son ideales para aproximaciones cortas debido a su reducido peso. Con unos crampones y los palos de caminar, supongo que como mínimo podré montar una reunión para que Xavi y Antonio puedan llegar a la rimaya si encontramos mucha nieve... Ascendemos bajo la luz de los frontales por el estrecho sendero del principio del valle de Cregüeña,  que más arriba se abre en un ancho valle. Esta parte del valle es fluvial, pero más arriba se puede observar su gran anchura que en su día había un gran glaciar. Se hace de ...

GRAN PIC DE LA MEIJE -vía Allain- y TRAVESIA de la ARISTAS -Parte 6.

GRAN PIC DE LA MEIJE, vía Allain, 800 m MD, V+ y TRAVESIA de las ARISTAS. En la S directa de la Meije ya estuvimos con Pepe y Antonio en el 2009 y no pudimos finalizarla, dando la escalada por concluida a la altura del glaciar Carré y tras un descenso en el que nos pegamos un "divertido" vivac de fortuna... Ya dije en mi post  Meige 2009  que "seguro que volveremos"...  Cierto es que han pasado "solo" unos cuantos años - solo 8- pero hemos vuelto a cumplir con lo dicho. Después de las dos últimas escaladas por el valle de la Berarde, las tardes son pasadas por agua y el tercer día nos toca quedarnos a meditar dentro de la tienda -ya era hora de un descanso- e ir a visitar la casa de la montaña, para ver cuándo podemos iniciar nuestro último objetivo de esta estada - el Gran Pic de la Meije S directa via Allain-. Aprovechamos la tarde del día de lluvía para dejar uno de los dos coches en el valle de la Grave, por donde descenderemos en el caso ...