Neurosis Alpina - Alpine Neurosis

É s dissabte dia 28 de setembre i ens trobem de nou a l'aparcament d'Artiga de Lin. Sí, hem tornat de nou, perquè el promès és deute, tal com van explicar a l'intent del juny https://ciscu-campobase.blogspot.com/2019/06/ravier-la-forcanada.html , a intentar acabar la via Ravier a la cara nord de la Forcanada. Són les 11h30 quan partim cap al Estanhet des Puis amb unes motxilles al màxim de material. En aquesta ocasió repetim Alex i el que redacta, i s'incorpora Xavi com a nou integrant de la cordada. La idea és deixar el material de bivac a la part final del llac i començar la via per intentar equipar la R1 i R3. Portem spits i instal·larem mitjançant un espitador, és a dir a cop de martell, els forats per cargolar les xapes. Hem pensat molt si cal equipar aquestes reunions, pensant en mantenir al màxim l'estil dels aperturistes, però com ja comentava en la meva anterior entrada al bloc, el juny passat ja vam intentar, Alex, Marc i jo mateix, la via i...

Sábado 22 de junio . Hace años que tenemos muchas ganas de hacer esta vía clásica de los hermanos Ravier en la cara norte de la Forcanada. Actualizada la realización de la vía:  https://ciscu-campobase.blogspot.com/2019/10/via-ravier-la-forcanada-ii.html Salimos desde Castejón de Sos y dejamos uno de los dos coches al final de la pista que remonta el río Nere, que cogemos una vez salimos de la boca norte del túnel de Vielha. Con el otro coche vamos hasta Artiga de Lin. Salimos caminando desde el aparcamiento sobre las 7h30 de la mañana dirección a la cara norte de la Forcanada. En 1h40 estamos en el pie de la pared, donde nos calzamos los crampones y con un piolet, empiezo el primer largo para cruzar la nevero que aún queda en la montaña. Llego a la rimaya y instalo la reunión en la roca, pero aprovecho la ancha rimaya para asegurar a Alex y Marc. La vía comienza a la derecha de los puntos rojos que marcan la entrada de la vía URP- SAM- BAM. Hago el primer largo con bota...

Diumenge 26 de maig de votacions municipals, anem a Montserrat. És una mica tard, gairebé les 13h. Tirem cap a la paret de Santa Cecília a la via del Vianant. Per mi és la segona repetició, però el Cristian la tenia pendent a la seva llista. Ens costa trobar el sender, molt amagat, després de pujar les escales de Santa Cecília i girar a la dreta pel GR ens pocs metres, uns 50, a la esquerra surt un sender amb molta vegetació i amb una fita. Reseguim com podem, buscant les zones amb menys vegetació fins a la paret, per continuar per un sender que la recorre direcció oest, fins trobar la característica agulla amb la fisura que dona començament al Vianant. Cristian i Ciscu Cristian i Ciscu